dimarts, 29 de juny de 2021

SANT BARTOMEU DE SOLDEU. PARRÒQUIA DE CANILLO. ANDORRA

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

 En aquesta ocasió m’enviava fotografies de la capella  de Sant Bartomeu de Soldeu , a la parròquia de Canillo.

 



https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0638401c.xml

Església situada al bell mig del poble de Soldeu. No coneixem cap document d’època medieval que parli ni de l’església de Sant Bartomeu ni tan sols del poble de Soldeu. Les característiques constructives de l’església actual no recorden, en principi, una església romànica. Hom pot observar, però, a la paret on hi ha el campanar d’espadanya un parament anterior a l’edifici actual, en el qual hom pot veure una espadanya posterior, actualment incorporada en un mur més alt, que pot pertànyer a una antiga església, possiblement romànica.


Antigament era una capella privada de la Casa Molines, que durant segles ha estat una de les cases pairals de major riquesa i prestigi de la parròquia. Al seu interior destaca el retaule que presideix l’altar, que data del segle XVI i que és un dels pocs retaules d’estil renaixentista que hi ha a Andorra; al nínxol central del retaule hi ha la imatge de Sant Bartomeu.

 



També és interessant el seu baldaquí, únic al Principat, que consisteix en una pintura sobre fusta suspesa sobre l’altar i que representa la glorificació de Jesús; presenta elements gòtics i d’altres de més recents, que permeten datar-lo el segle XV.


A principis del segle XX es va eliminar la porxada de la capella.


Va ser restaurada l’any 1985.


Quan al topònim Canillo ens diu el diccionari català-valència-balear ; Etim.: d'origen pre-romà. La forma originària era Kanillave, que surt en l'Acta de consagració de la Seu d'Urgell (segle IX). En un document de l'any 1176 es troba la forma Canilau (Priv. Ordin. Valls Pir. 399). Es dubtós si l'origen del topònim és ibèric o si és cèltic (cf. Coromines Top. And. 301).


Quan al topònim Soldeu; Etim.: del topònim ibèric *Soldube (variant de Salduba), segons Coromines (Congr. Barc. 412).


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada