Fa molts anys em deia Mn. Evarist Gómez Ruiz, que la pervivència de les
esglésies romàniques, es pot associar generalment a l’estancament econòmic de
les comunitats que les mantenen. En els casos en que la comunitat experimentava
un creixement econòmic - que quasi
sempre comportava un creixement demogràfic -, s’ensulsiava l’església romànica,
i se’n aixecava una de nova amb l’estil arquitectònic
d’aquell moment.
El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió m’envia fotografies de l’església parroquial d’Estoll, a l’antic
terme d’Urtx, integrat avui al municipi de Fontanals de Cerdanya, a la Cerdanya
jussana integrada a la província de Girona.
Enric Ventosa i Serra i Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 —
Montpeller, 20 d'agost del 1992), n’escriuen a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401bd.xml
Església parroquial del poble d’Estoll.
La parròquia d’Estoll, advocada aleshores a l’apòstol Sant Jaume , surt juntament amb Queixans a
l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que porta la data del 819
però que sembla que fou redactat a la segona meitat del segle X.
A la fi del segle XII, els homes del vescomte Arnau de Castellbò i els
comtes de Foix saquejaren l’església i se n’emportaren tot el que hi trobaren.
La parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll fou visitada pels delegats de
l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314.
L’església actual és edificada sobre l’emplaçament de l’antiga església
romànica en direcció nord-sud, és a dir, transversalment a aquesta, sense que
de la primitiva n’hagi quedat altra cosa visible que la secció transversal de
la nau que, convenientment paredada, forma part de la base de la torre
campanar. Era coberta amb volta de canó de mig punt, d’uns 4 metres escassos
d’amplada i uns 2 metres d’alçada fins a
la imposta. La fàbrica sembla de pedra sense treballar
Fotografia de la Montse Rovira. Vista
interior de l'església.
L’església parroquial de Santa Eulàlia, conserva una imatge de pedra de la
Mare de Déu de la Cinta, policromada, del segle XV.
Quan al topònim, etimològicament segons Meyer-Lübke Noms lloch Urg. 5, ès d'origen
preromà.
Podria pensar-se també però, si
estem davant d’una forma aglutinada, en la llengua catalana, anterior al
genocidi de 1714, es toll (=el toll).
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada