Llegia que el 29 d'abril de 1859 es va col·locar la primera pedra de l'edifici, projectat pel llavors arquitecte municipal Francisco de Paula del Villar y Lozano (Múrcia, 22 de gener de 1828 - Barcelona, 16 de maig de 1901) .
L'edifici fou finalitzat 1877 i el seu interior fou reformat entre 1924 i 1928, ens agradarà tenir noticia dels autors d’aquestes reformes a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
L’estil és de caràcter historicista, encara que la façana és eclèctica, mescla de diversos estils, amb influències de l’arquitectura neoromànica d’Elies Rogent, present sobretot en els arcs de mig punt i les motllures en funció de guardapols. Les cantonades estan decorades amb columnes corínties de fust estucat imitant carreus rústics, que imiten palmeres que, segons la tradició, és influència antillana, de l'antic ajuntament de Santa Clara, possiblement imposició de l'alcalde Josep Viñas i Cuadras (Badalona, 1803-1875) a Francisco de Paula del Villar, perquè es diu que va estar allà deu anys i hi tenia importants plantacions de tabac.
La Casa Consistorial, inicialment, va servir no només com a seu de l’Ajuntament de Badalona sinó que també tenia tot una sèrie de dependències emprades en termes generals com a serveis locals per a la ciutat, com podien ser una escola, el jutjat municipal, el dispensari, entre altres.
També comptava amb un laboratori, un dipòsit per als detinguts i fins i tot una habitació per al conserge. Això no obstant, entre 1924 i 1928 totes aquestes dependències foren suprimides.
En l’actualitat l’edifici només és utilitzat per activitats merament representatives, a més d’acollir en el Saló de Sessions els plenaris de l’Ajuntament, però també encara avui s'utilitzen les dependències de l'històric despatx de l’alcaldia i altres com a despatxos d’algunes tinences d’alcaldia.
Dissortadament Badalona, no ha triat darrerament Alcaldes, com l’inoblidable Francesc d'Assís Guixeras i Viñas (Badalona, 1841—9 de juliol de 1888) molt valorat per la ciutadania per la seva integritat i honradesa.
la cifra acumulada de fallecidos por, con, o de COVID. 19 a la Comunitat Madrid és de 19.164, segons Sanidad Mortuoria, 13.014 en hospitales, 4.968 en centros sociosanitarios, 1.152 en domicilios y 30 en otros lugares.
La població REAL de la Comunitat de Madrid – que és un Paradis Fiscal, en el que nomes cal empadronar-se per a gaudir-ne, s’estima en menys de 5,5 milions )
El Instituto Robert Koch (RKI) alemán contabiliza 23.427 muertos desde el inicio de la pandemia, en un país de 83 millones de habitants
La mortaldat comparada 0,348436364% a Madrid, 0,002827711% a Alemanya , és alhora que tràgica, esfereïdora, 3 persones per cada mil, 34 per cada 10.000, 348 per cada 100.000 a Madrid, enfront de 2,8 per cada 100000 a Alemanya . Tampoc dissortadament es poden comparar els/les dirigents d’un i altre lloc, oi?.
Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva cultura, encara els surten de franc als seus autors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada