M’explicaven de la Casa Escorsa, promoguda per Joan Escorsa Soria (1873-1944) , una bonica història ; la del ric industrial de Barcelona que s'enamora perdudament d'una noia del Serrallo, que era venedora al Mercat; la família d'ell no està d'acord que es casi amb una noia de classe inferior, i fins i tot la gent de Tarragona murmura sobre el tema, ell però, – enamorat amb bogeria - li fa construir el millor edifici de Tarragona (el primer a tenir ascensor), en què viuen fins a la mort d'ell, l’any 1944 , amb 71 anys i sense fills.
Trobava una magnifica descripció d’aquesta casa que aixecaria l’ arquitecte , Antoni Pujol Sevil, (1902-2001). Ens agradarà rebre una imatge d’aquest arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmailcom
La planta de l'edifici és trapezoïdal i irregular; disposa de semisoterrani, planta baixa, tres pisos i té una torre circular semiexempta, que remata el dibuix de la construcció. La planta baixa està feta amb encoixinat. El portal d'accés és de punt rodó; simula unes dovelles col·locades a salta cavall. La planta baixa té unes finestres rematades amb un frontó triangular.
Les finestres de les balconades del primer pis disposen d'un arc que actua com un frontó semicircular que les embelleix. El tercer pis, separat per una franja horitzontal, marca l'inici d'una galeria amb finestres formades per un arc de mig punt. Per damunt seu, una cornisa suportada per mènsules sosté la línia d'arrencada de la barana de pedra artificial guarnida amb animals fantàstics afrontats.
La part a la qual es va concedir més importància compositiva i senyorial és la torre circular, ja que el finestral de la planta baixa és molt més gran que la façana principal, que dóna a l'avinguda Pau Casals. Al damunt d'aquests finestrals hi ha dues tribunes, una per pis, i un balcó al tercer pis. Les baranes de la casa són de ferro forjat. La torre està coronada per una cúpula, coberta de pissarra i finida amb un penell de ferro forjat.
La casa en el moment que fou construïda tenia un jardí que la separava de l'edifici annex.
Patrimoni Gencat que la identifica com la seu de la Cambra de Comerç de Tarragona, insisteix en el fet que fou el primer edifici de la ciutat en el qual s'instal·là l'ascensor.
Al 1989-90, Antoni Pujol Niubó ( 1942 ) , va rehabilitar l'edifici i va obtenir el primer premi CIANA - Chile 1993 en rehabilitació d'edificis.
Destaca singularment dins la principal via de la ciutat aquest edifici aïllat de planta irregular que dóna a tres importants avingudes i marca el límit de la Rambla amb l'eixample de la nova Tarragona. Té semisoterrani, planta baixa i tres pisos, amb un més a la torre, coberta cònica de pissarra, de tipus gòtic. És una de les tres torres que hi ha a la Rambla.
Als murs es veuen materials prefabricats de ciment tractats com si fossin pedra. L'edifici, en conjunt, té un aire clàssic: columnes, muntants de finestres i balcons, llindes i frontons, successió d'arcades de mig punt a les finestres superiors, cornises, balustrades, etc.
Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin.
A pesar de la nostra infinita estultícia, tenim – encara – un país de primera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada