Llegia que l’any 1882 l'antiga fàbrica de filats La Fabril va ser adquirida per la societat anònima Unión Agrícola, amb capital de l'orde dels pares Cartoixants per fabricar el seu licor.
L'edifici va ser construït a mitjan segle XIX. Part de l'edifici, es va incendiar el 1893, i va afectar especialment la coberta. L'arquitecte Pau Monguió i Segura (Tarragona ,10 de juliol de 1865 + Barcelona , 21 de gener de 1956 ) , va dissenyar la nova armadura de fusta i va ampliar la construcció.
El 1907, es va dur a terme una nova ampliació per Josep Maria Pujol de Barberà (Tarragona, 1871-1949) on utilitzà un llenguatge historicista de ressonàncies mudèjars.
El conjunt va ser adquirit per l'Ajuntament el 1981, en l'actualitat però, és propietat de la Generalitat de Catalunya. Actualment, s'ha restaurat i habilitat per ubicar-hi l'Escola Oficial d'Idiomes.
Advertia que a la fotografia apareix un edifici religiós del que no se’n fa esment. Amb la religió ha passat un fet curiós, abans a l’escola l’assignatura d’història sagrada era obligatòria, com també ho era la religió catòlica , està clar que en l’actualitat estem al costat oposat, parlar e temes relacionats amb la religió, ni que com en aquest cas sigui des de l’àmbit patrimonial, sembla un despropòsit.
Tinc clar, a nivell personal, que en bona part dels casos, amb aquesta – mala – pràctica, únicament es vol ‘camuflar’ la ignorància de bona part dels mal dits ‘erudits’. Que Sant Bru de Colònia (Colònia, c. 1030 - Serra San Bruno, Calàbria, 1101), els perdoni.
Demanaré informació de l’advocació de la capella, i si fos el cas , imatges del seu interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)
Rebia aquesta resposta ; tenim a la ciutat una capella de la Marededéu, dels Pares Cartoixans (Chartreuse) a la Plaça dels Infants.
Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin.
A pesar de la nostra infinita estultícia, tenim – encara – un país de primera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada