Aprofitava per fer un petit tomb amb el Josep Olivé Escarré, al que li explicava la relació entre la ciutat i Sant Ignasi de Loiola (Loiola 1491 - Roma 1556) , fundador de la Companyia de Jesús, que segons les cròniques arribava a Manresa, tot venint de Montserrat, la nit del 24 al 25 de març de 1522, i romangué a Manresa entre el 25 de març de 1522 i principis de febrer de 1523 en una senzilla cova, que anys a venir seria mundialment coneguda com la cova de Sant Ignasi, i considerada avui un dels referents universals del món jesuític.
El retratava davant del Pou de la Gallina, un petit sentinella de pedra i metall punxegut , col•locat de manera discreta al costat de la dita capella del Pou, que ens recorda la llegenda ignasiana que marca la personalitat del carrer Sobrerroca i de la Manresa antiga.
Des d’aquest pou llegendari, es pot començar a observar la imponent façana pètria de la Casa Gran com a punt final d'un llarg camí de pedra, a través del barri antic, que s'amplia quan arriba a la plaça Major.
En aquest indret, es rememora un miracle obrat per intercessió de sant Ignasi l’any 1602. Les cròniques parlen d'una nena, de nom Agnès, de 14 anys, a qui la seva madrastra havia encarregat que no deixés de vigilar una gallina, que accidentalment va caure al pou i va morir ofegada. La nena es va salvar del geni de la madrastra quan, per iniciativa dels presents, acudiren en pregària a sant Ignasi i, aquella pregària va valer per ressuscitar la gallina. Al costat d'aquest pou, es va erigir (segle XVIII) una capella presidida per un quadre sobre el fet.
El pou actual és una imitació del pou anterior existent en el mateix lloc en el que segons una llegenda dels voltants de 1602, Sant Ignasi va fer un miracle ressuscitant una gallina que s'hi havia ofegat.
L’any 1909 es realçà l'antic pou decorant el mur en el qual es recolzava l'ampit del pou, amb un estucat imitant carreus, acabat amb un guardapols de llenguatge neogòtic i una placa commemorativa de la llegenda.
Actualment tot això ha desaparegut i el pou ha estat substituït per un de semblant, al mur es va col•locar una placa de ceràmica pintada, amb la representació del miracle, obra de Joan Baptista Guivernau i Sans (Barcelona, 1909 – 2001)
La capella del segle XVIII, on es venera a Sant Ignasi, ocupa els baixos d'un edifici en xamfrà i entre mitgeres.
Manresa, el Bages, Catalunya, tenen molt a ‘viure’, i a TOTS ELS CATALANS ens pertoca ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que sortosament es conserva – encara – al nostre país.
Entenc, amb la mala experiència del tancament de http://www.bergactual.com/ , de la Forja de Castellar del Vallés, de ... , que una part de la premsa, escrita i digital, enfoqui el seu ‘negoci’ lluny d’aquest àmbit, som – encara- una covarda, vella, pobre, bruta, trista, tan salvatge terra, com ens ‘retratava’ el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), Princep dels Poetes Catalans, en el seu ‘Assaig de Càntic en el temple’.
Una felicitació, abans de tot pel vostre blog. Em podrieu dir l'ermita
ResponEliminadamunt la muntanya que es veu en l'encapçalament de vostre blog "Tribuna
del Berguedà" a on correspon? Moltes gràcies!