ESGLÉSIA DEL CARME. MANRESA. BAGES

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de l’edifici de l’Església del Carme de Manresa; patrimoni Gencat explica que és un edifici d'una nau amb passadissos laterals de menor alçada. Voltes de creueria, amb clau, separades per quatre arcs torals apuntats. Una sèrie d'arcs formers separen la nau dels passadissos laterals. Té absis poligonal, volta nervada i arc triomfal sobre pilastres. Les capelles laterals estàn inacabades. A l'exterior s'aprecien les restes de l'antiga sagristia del segle XVIII (a un costat de l'absis).

L'església presenta estructura de formigó, paraments de paredat comú i totxo amb revestiments de pedra buixardada.

A l’any 1308, els consellers de la ciutat donen permís als PP. Carmelites per fundar un convent i una església.

Al segle XIV es du a terme la construcció per Berenguer de Montagut (actiu durant la segona meitat del segle XIV) dels 2 edificis en estil gòtic, .

Al segle XIX (1835) l'església gòtica es manté amb la façana inacabada.

En el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, al juliol de 1936, l’església es crema.

1940-52 . Reconstrucció per Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1870 + Barcelona 30 de novembre de 1952 )en estil neogòtic de l'església.

Manresa, el Bages, Catalunya, tenen molt a ‘viure’, i a TOTS ELS CATALANS ens pertoca ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que sortosament es conserva – encara – al nostre país.

Entenc, amb la mala experiència del tancament de http://www.bergactual.com/ , de la Forja de Castellar del Vallés, de ... , que una part de la premsa, escrita i digital, enfoqui el seu ‘negoci’ lluny d’aquest àmbit, som – encara- una covarda, vella, pobre, bruta, trista, tan salvatge terra, com ens ‘retratava’ el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), Princep dels Poetes Catalans, en el seu ‘Assaig de Càntic en el temple’.