dimarts, 27 de desembre del 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA LLOGAIA. CORNELLÀ DEL TERRI. PLA DE L'ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Definiria la solitud que hi havia a Santa Llogaia, quan aturàvem el vehicle, el Josep Olivé Escarré  ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de Maig de 2019 )  i l’Antonio Mora Vergés ( l'Argentera, 1.1.1951) , com a ‘paorosa’.

Patrimoni Gencat
ens diu de l’església Santa Llogaia, avui terme de Cornellà del Terri; edifici romànic de nau única. La planta és de forma rectangular amb absis i quatre capelles laterals de construcció posterior. Les parets portants són de maçoneria amb carreus a les cantonades. A les façanes apareixen restes d'arrebossat. La nau és coberta amb una volta de canó de pedruscall, a sobre hi ha la teulada feta amb cairats, llates i teula àrab, és a dues vessants. El ràfec és de tres fileres, combinació de teula i rajol pla. La porta d'accés és d'estil renaixentista i està emmarcada amb carreus i llinda de pedra d'una sola peça tots ells emmotllurats. A la part central de la llinda hi ha una fornícula amb la imatge. El campanar és de planta quadrada amb obertures en forma d'arc de mig punt a la part superior i coberta de teula a una vessant. Les parets interiors estan recobertes amb pintures imitant carreus i medallons, possiblement del segle XVIII.

Porta renaixentista, la llinda és de pedra calcària d'una sola peça, motllurada. Al centre presenta una fornícula renaixentista esculpida a la pedra i ocupada per una imatge, possiblement de Santa Llogaia. Els brancals són fets amb carreus de pedra calcària de diferents mides, també motllurats.

Hi ha una inscripció: ANTONI. BATLLE. ME. FECIT. ERE. OBRES. IOA. MILA. ALS. ILA. Y. MER. SOLER.

A la fornícula i sobre la imatge hi ha l'any 1584.

Originàriament l'edifici era romànic, ha estat però , molt modificat al llarg dels segles. L'any 1528 es va construir el cor i es va cobrir la torre. El 1545 es va recobrir l'església. El 1556 s'erigí l'altar de la Verge Maria a on, el 1558, s'hi va col•locar un retaule pintat per Vicenç Sabrià de Girona. A l'interior es conserva una pila baptismal romànica.

En el seu interior hi havia una creu d'estil plateresc, un reliquiari d'argent i un encenser, tots tres del segle XVI. Del segle XVIII hi havia una creu, una custòdia d'argent en forma de sol i un calze molt elaborat. Totes aquestes peces actualment es troben al Museu d'Art de Girona


No és possible accedir al temple, perquè la porta de ferro que comparteix amb el fossar està tancada. No trobàvem cap ésser humà per a preguntar-li si abans de la dictadura franquista hi havia escola a Santa Llogaia, i ens cas afirmatiu on es feien les classes.

És bo recordar que ; A Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , ' posar  en valor’ en patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és de feina de TOTS.

El Josep Maria Viñolas Esteva, publica els Goigs :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-santa-llogaia-leocadia-santa.html

Que Santa Llogaia elevi a l’Altíssim la nostra pregària, Senyor, allibera el teu poble !!!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada