Volíem retratar l’església de Camós , advocada a l'Assumpció de la Marededéu, mal dita Santa Maria, pe r la nefanda influència dels nostres botxins que neguen allò que s'acordava al Concili d'Efes de l'any 431 va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge..
L'any 1058 l'església fou cedida al bisbat.
En altres fonts trobava : la primera notícia que ens n'ha arribat data del 1359 en què s'esmenta en el traspàs d'uns terrenys propietat de l'abat de Banyoles. El 1362 apareix en el «Llibre Verd» de la catedral de Girona amb el topònim «Sancte Marie de Camonibus». L'any 1372, s'inclou dins d'una relació d'esglésies contribuents a l'estat de Pere III. A partir del 1658 es conegué popularment com a capella de Camós de Santa Teresa, fent referència a l'altar dedicat a aquesta santa i consagrat al culte pel pare dominic Vidalà. Ens agradarà tenir noticia del nom propi, cognoms, i lloc i data de naixement i traspàs d’aquest Vidalà, a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
El temple ha sofert importants modificacions, sobretot a l'any 1906. És d'origen romànic, de l'antiga església però, només es conserva un mur a migdia i una finestra de doble esqueixada.
No trobava cap persona per a preguntar-li, on era l’escola abans de la dictadura franquista, recordeu que a les rectories, si més no de Catalunya , s’impartien les primeres lletres abans de la dictadura franquista; és oportú insistir en que el mot ‘ escolà’ té un primer significat ‘ el que va a l’escola’, i un segon en la nostra llengua amb el que es designa als que ajuden al sacerdot a l’altar. En llengua castellana – el mal dit ESPAÑOL, és una entelèquia - se’ls anomena MONAGUILLOS.
Quan al topònim Camós, Manuel Bofarull i Terrades (Badalona, Barcelonès 01-12-1923 + Badalona, Barcelonès 10-08-2009) recull la seva possible procedència del gamó o porrassa , ‘gènere de plantes herbàcies vivaces, de la família de les liliàcies, d’arrel fibrosa o formada per un fascicle de tubercles; de fulles totes basals, lanceolades, linears o fistuloses; de flors blanques o rosades, amb sis tèpals, disposades en raïm o en panícula; i de fruits en càpsula’.
Qualsevol dada relativa a l'església , i/o al topònim Camós, sou pregats d’explicar-nos-la a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Al petit nucli on està l'ajuntament de Camós no hi ha cap església, els fidels s'havien de desplaçar fins a Santa Magdalena de Noves, o Sant Vicenç de Camós
I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”
Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.
Els catalans des del Concili d'Efes de l'any 431 Dc, entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededéu, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.
Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.
Que la Marededéu , elevi a l’Altíssim la pregaria dels camosins, talamanquíns, bagencs , noguerencs , prioratins , aranesos, bascos, gallecs, catalans, palestins, sudanesos, iemenites , sud americans,.., i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, continuen en llibertat
Les darreres manifestacions del PP han omplert de preocupació i temor a les persones que enraonen alhora que la llengua castellana, altres llengües
EL GENOCIDI DE PALESTINA PER PART D’ISRAEL.
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada