Patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció tècnica , edifici de planta rectangular, amb cossos annexes a ambdós laterals. L'edificació principal presenta planta baixa i dues plantes pis. A la part superior que dóna a sud hi ha un gran badalot d'estil modernista. Les parets exteriors són arrebossades imitant carreus. Hi ha dues grans portes dovellades que donen accés a l'interior. Els elements ornamentals del badalot i el sanefa superior són fets amb peces ceràmiques vidriades de diferents colors.
La casa presenta símptomes d’un llarg abandó.
En aquestes ocasions – dissortadament massa freqüents – tinc clar que NO SOM UNA NACIÓ, potser si però, que MÉS QUE UN CLUB.
El sàtrapa moria ‘oficialment’ a Madrid el 20 de novembre de 1975, fa doncs 41 anys, 5 més dels que el patíem com a dictador. Catalunya ‘ no ha fet els deures’, en MOLTES MATÈRIES, i molt particularment en l’àmbit cultural. Serà difícil recuperar una bona part de la ‘memòria històrica’. Em pregunto, a Sant Miquel de Campmajor hi havia escola abans de la dictadura franquista?
A Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.
Que la maledicció de Déu caigui sobre TOTES LES PERSONES que de forma activa i/o passiva, ajudaven/permetien que el franquisme fes la seva tasca destructiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada