Patrimoni Gencat ens explica que el temple s’integra dins del recinte del castell de Ravós del qual en va ser la capella, formant part del tancament del clos per la banda de ponent. És un edifici d'un sola nau i absis semicircular amb bandes i arquets llombards. Al costat esquerra de la nau hi ha una capella del segle XVIII que va servir d'accés al temple durant molts anys. La construcció de la sagristia és moderna. L'interior del temple presenta una volta de canó lleugerament apuntada amb quatre arcs torals fets amb carreus. Les parets interiors de la nau són rematades amb una senzilla cornisa de pedra amb motius ornamentals i figuratius. La façana sosté el campanar de planta quadrada i coberta piramidal. A la volta del presbiteri es conserven unes pintures romàniques de l'anomenat Mestre de Ravós del segle XIII que representen el Pantocràtor i els quatre evangelistes amb els símbols del sol, la lluna i dos àngels.
Es conserva el forrellat de ferro forjat de la porta de l'església antiga. La fusta és de xiprer, el pany es veu apedaçat i clavat diverses vegades. El forrellat, molt senzill, no té més ornamentació que les tres incisions d'una de les anelles que el subjecta al batent.
A la nau hi havia una trona esculturada que es destruí ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, acció criminal que els guanyadors qualificarien de ‘Guerra Civil’, i fins de ‘Cruzada’, durant la PAX FRANQUISTA fou burdament reconstruïda.
Aquest nucli era esmentat amb la forma llatina "rogationibus" des de 1144 i l'església i el castell eren propietat del Capitol de Girona i s'hi anava en peregrinació a fer-hi les seves rogatives en temps de calamitats.
Quan al topònim Ravós, com el seu homònim de l’Empordà sobirà, defensem que deriva del llatí RAPIDOSU en el sentit de ‘ ràpids fluvials’. http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/memories/rtorne/public_html/llocs.pdf
No agrairem mai la decisió de Felip V, de barrar l’accés a l’Administració als catalans – llevats d’aquells que havien col•laborat a les seves files, com faria segles desprès l’inefable Franco ), això ens ha comportar un veritable caos, tant en la toponímia, Rabós/Ravós, com en els cognoms de molts ciutadans, Ferrer/ Farré/ Ferré,..., la derrota ens portava una munió de persones ‘grises’, convençudes de que el bon Déu, només s’estimava la llengua castellana, i fins en alguns àmbits, es defensa la hipòtesis, que en matèria de llengües, no regeix allò ‘d’infinit’ i que únicament entén l’ idioma castellà . Ni la pèrdua de les colònies, ni la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA, els han fet canviar d’opinió; dissortadament l’església catòlica, sota la ‘direcció’ de Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) abraçava el nacionalcatolicisme – que tenia molt de NAZI, i res de catòlic - , i feia ‘tabula rasa’ de Crist i les seves ensenyances, i en això estem,oi?.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara- , és feina de TOTS.
No trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista. La despoblació de la Catalunya interior, és un dels GRANS problemes que haurà de corregir la República Catalana.
La creació de la comarca del Pla de l’Estany l’any 1988, té de segur molts aspectes positius per a la ciutadania, en té, malauradament però, de MOLTS PERNICIOSOS per a la documentació històrica i artística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada