ALBERG DE JOVENTUT EL CARME. MANRESA. BAGES

L’edifici havia acollit als Carmelites des del segle XIV fins a la desamortització de 1835.

Tindria posteriorment usos militars :
http://www.memoria.cat/franquisme/es/content/todas-las-imagenes
http://www.memoria.cat/franquisme/es/content/ejercito-documentos

No trobava constància que tingues en CAP MOMENT un us escolar. Ni aleshores, ni ARA, l’educació és una prioritat al REINO DE ESPAÑA.

Llegia que el 10 de novembre de 1990, s'inaugurava l'alberg del Carme de Manresa, el projecte de reforma el duia a terme l'arquitecte Antoni Maria BARAUT GUILÀ ( Manresa, 1943 ) . Pertany a la xarxa d'Albergs de la Generalitat.

Patrimoni Gencat ens explica que les obres de l'alberg han partit de l'estructura de l'antic edifici, tot introduint-hi, però, una distribució interna ben innovadora. S'han restaurat les arcades de l'antic claustre i una de les ales que havia tingut una funció de dormitori -cel•les del convent i posteriorment estances dels soldats-. Les parets mestres d'aquesta dependència i que, per tant, aguanten l'obra actual pertanyen a la primitiva construcció. També ha estat restaurada la torre-mirador, on hi ha l'antiga escala principal, i que servirà de punt d'articulació per futures obres. La llargada de la nau és de 60 metres i presenta tres nivells d'edificació.

Planta baixa (obrada amb carreus regulars), primer pis amb diferents nivells i planta altell. S'ha intentat trobar un equilibri entre els espais comuns de trobada i polivalents i els espais més reduïts, tot guardant la intimitat. Els mòduls -habitacions- mai arriben a dalt, per tal de gaudir de tot l'espai com en les antigues construccions gòtiques conventuals.

Manresa, el Bages, Catalunya, tenen molt a ‘viure’, i a TOTS ELS CATALANS ens pertoca ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que sortosament es conserva – encara – al nostre país.

Entenc, amb la mala experiència del tancament de http://www.bergactual.com/ , de la Forja de Castellar del Vallés, de ... , que una part de la premsa, escrita i digital, enfoqui el seu ‘negoci’ lluny d’aquest àmbit, som – encara- una covarda, vella, pobre, bruta, trista, tan salvatge terra, com ens ‘retratava’ el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), Princep dels Poetes Catalans, en el seu ‘Assaig de Càntic en el temple’.

Endegàvem l’any 2015 la recerca sistemàtica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, demanàvem aleshores, i reiterem ARA, la col•laboració de la ciutadania, fent-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

Hem tingut massa ocasions per constatar que el tema, NO FORMA PART de les preocupacions de les Administracions Públiques d’aquesta ‘Democraciola’