ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA. PUJALS DELS PAGESOS. CORNELLÀ DEL TERRI. PLA DE L'ESTANY . GIRONA. CATALUNYA

Quan ens aturàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, al ‘petit puig’ que dona nom a Pujals dels Pagesos, avui al terme de Cornellà del Terri, em tornava a fer uns pregunta que corseca, com és possible que en una Catalunya amb poca població, amb obvies dificultats tècniques, i àdhuc econòmiques, es fessin edificis monumentals com aquest, i que en l’actual Catalunya, pletòrica de població, amb totes les facilitats tècniques que el progrés permet, i sense problemes econòmics ‘reals’, tothom estigui resignat a veure’ls ensorrats?.

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una nau amb capelles laterals i absis semicircular, amb finestra bicònica i cornisa de pedra emmotllurada, d'estil romànic amb volta apuntada. Es conserven les restes de l'antic campanar d'espadanya sobre l'arc triomfal. També es conserva un arc formeret. La porta presenta tres arcs semicirculars en degradació. Una bona part de la fàbrica de les parets és de carreus ben tallats. En el segle XVIII es va reformar el temple amb la construcció complementària de dues capelles a cada banda. L'actual campanar fou construït en el segle XIX, és de planta quadrada i rematat per una cúpula i una creu de pedra.

Queden restes de l'antic campanar d'espadanya damunt de l'arc triomfal, visibles des del petit fossar que hi ha al costat esquerra de l’edifici.

En les visites pastorals del segle XIV consta que a l'església hi havia un altar dedicat a Santa Maria. En ell hi havia una imatge del segle XIV de la Verge amb el Nen, que es va conservar fins a principis del segle XX segons explica Francesc Montsalvatge i Fosas. (Olot, 1853 - Girona, 1917) que inclús en va publicar una fotografia.

L'any 1420 en una visita del bisbe de Girona, Andreu Bertran ( Valencia + Barcelona , 15 de juliol de 1433) va ordenar que es construís un sagrari. Al segle XIV la parròquia tenia dos capellans.

Andreu Bertran ( Valencia + Barcelona , 15 de juliol de 1433) va ser 14è President de la Generalitat de Catalunya

A la banda esquerra de la porta hi havia una ossera del 1333 que contenia les restes de G. Pere Palol i de Guillem de Cornellà, conservat a l'interior del temple.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és un DEURE DE TOTS, malgrat les amenaces que ens arriben de l’altiplà Central.