MARE DE DÉU DE LES NEUS D’ESPINAVELL. MOLLÓ. EL RIPOLLÈS

El Tomàs Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo Cañadas, m’enviaven unes precioses imatges d’un dels darrers ‘racons del Ripollès’, Espinavell, i la seva església de la Mare de Déu de les Neus, sufragània de la de Molló, que s’aixecava a darreries del segle XVII, en un estil molt rústic i popular, si bé l'interior va ésser decorat amb falses voltes de maó, tot arrebossat i potser decorat. Em sobtava el to crític a la fitxa de patrimoni : de tot això no queda res degut a una restauració feta per l'arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle. Igualment passa en les dues capelles laterals, avui dia desaparegudes, que s'han convertit en dos espais dins de l'església sense cap funció.

No s’aprecien – més enllà dels fils davant de l’església, clàssica demostració de l’amor a Catalunya, present per arreu – substancials diferencies entre la imatge actual, i la que tenia l’indret en el anys anteriors al genocidi contra Catalunya, que es troba CEC.

De la descripció reproduïm : Església amb planta de creu llatina, amb capelles laterals i absis semicircular en la part central de la nau. Hi ha un arc en el que descansen els cabirons de la teulada, formada per bigues de fusta i teules àrabs, de tipologia a dues vessants.

Té adossat un campanar quadrat amb grans obertures per les campanes i teulada a quatre vessants. Hi queden restes d'una esfera de rellotge, la maquinària del qual ha desaparegut.

La façana és arrebossada i sobre la part dreta hi ha una meridiana solar.
En relació al nom de lloc – escrit en alguns documents amb B, i en altres amb V - hi ha opinions diverses : espina com a ‘ carena d’una serra’, o com ‘Planta espinosa’, i pel que fa a l’adjectiu, atenen a les dades demogràfiques :

ANY HABITANTS

1717 380
1787 875
1857 1094

Que relacionen clarament aquest creixement demogràfic - que no reeixirà - amb la crisis política que donarà lloc a la revolució Francesa i els efectes que va comportar; entenem que la forma originaria era Espinabell.

Trobava una deliciosa caricatura de darreries del segle XVIII que explica gràficament, com un camperol francès, ‘suportava literalment’ a un clergue i un noble.

Els topònims catalans en -ell - sovint es troben designant indrets, menys importants, a la vora d’un altre nom en -et < -ETUM: vora Lloret de Mar hi ha Llorell (...), no lluny d’Espinalbet, en l’Alt Berguedà hi ha el llogaret pirinenc Espinabell/ (< Espinalbell SPIN-ALB-ETULUM); hi ha Pinet i Pinell, Cardet i Cardell, Pedret i Pedrell, Hortet i Hortells (...); i, en variant femenina, Canyelles vora Canyet, Prunelles no lluny de Prunet, Cassanelles junt amb Cassanet, Perella junt amb Pereda; MARTYRETUM ‘cementiri’ i Martorell, etc. Es tracta, doncs, del fet toponímic freqüent, del diminutiu aplicat a un indret comparable però menys important (Caldetes, Cassanedill, Castanyadell, Barceloneta,.. Trobava uns goigs de la Mare de Déu de les Neus de Sabadell, sou pregats fer fer-nos arribar – si existeixen – els d’aquesta advocació del Ripollès a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/06/goigs-la-mare-de-deu-de-les-neus.html

https://www.mollo.cat/capellaneus?fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTAAAR0CZXT6eEpC4Y9B-gv5-NbovGYgyrnrSWkHwW-y7wUutPe0Tzl-i6fLxHQ_aem_AYEO9ZI_Q-gf0eFAlkX6x-Bh6yCMACuOc-Rsp3fheKuQ5RHcETuEcCMG5plknoD9V7_OuJM6CHXOcXvtPlzsLJC-

Que la Marededéu  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ripollesos   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país