dissabte, 3 de novembre de 2012

LA TORRE DITA DE ‘L’ARGENTERA’ A RIPOLLET AL VALLÈS JUSSÀ.

El ‘ Petit Ripoll’ , tenia 1501 habitants l’any 1900, que no assolirien el nombre de 2000 fins força entrada la segona dècada del segle XX, quan possiblement s’aixecava aquesta magnifica casa torre de la Rambla de Sant Jordi, 68 ; aquesta arteria urbana va sorgir al primer terç del segle XX, aquí s’hi van construir torres i cases d'estiueig amb jardí , força famílies de Barcelona; com a prolongació del vell nucli, es transformava en una de les principals artèries de la vila on es van instal•lar serveis importants.

El desconeixement de la data exacta en que se aixecava l’edifici, així com el nom de l’arquitecte i/o mestre d’obres , s’explica perquè possiblement és feia ‘sense coneixement del Consistori Municipal, amb nocturnitat i traïdoria, com una bona part del Patrimoni Històric dels pobles i viles d’aquesta dissortada- pel que a la cultura - comarca'. Curiosament es coneix l’autor de la casa promoguda per Magí Baqués Cot l'any 1910, l’arquitecte Josep M. Dausà Roviralta, on vivia el Doctor Espinasa, bon amic de la familia Grau Sarroca.

La fitxa tècnica ens diu : Torre d'estiueig construïda amb maó arrebossat amb cobertures de teula àrab d'una, dues i quatre vessants i terrassa. El volum de la casa es desenvolupa a partir d'una traça complexa amb cossos de planta, planta i pis i, planta i dos pisos. L'entrada central d'arc de mig punt, finestres d'arc escarser al cos central i d'arc de mig punt a la resta de l'edifici.


Destaquen tres dracs de ferro forjat que coronen la façana nord. A la façana posterior es troba un vitrall de plom amb motiu d'un vaixell de vela. L'interior ha perdut gairebé tota la decoració original.

Malgrat el desconeixem de qui, i en quina data va aixecar l’edifici, se saben algunes coses :
1. Fou una de les darreres torres d'estiueig construïdes a Ripollet.
2. Hi habitava regularment la Pepita Sarroca, coneguda com ‘ l'argentera’ – no perquè nasqués en la població homònima del Camp jussà de Tarragona, sinó per la seva condició de vídua d'un argenter i/o joier del carrer Pelai de Barcelona,de nom Àngel Grau. La gent gran recorda als ensems que els seus luxosos abrics de pell, el seu notable sobrepès, i el seu vehicle amb xofer.
3. L'Ajuntament va comprar l'immoble després de la mort de la propietària.
4. L'edifici ha tingut diferents usos en els últims anys, parvulari, casal d'avis i actualment Oficina de Treball de la Generalitat.
5. L'interior ha sofert la destrucció de rajoles, de figures i d'altres elements ornamentals, així com la crema de l'arxiu documental de la casa.

Ens agradarà tenir més informació d’aquesta casa a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada