dilluns, 12 de novembre del 2012

SANTA MARIA DE BOLÒS. FREIXENET. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS

Rebia unes magnifiques imatges del Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas, de l’esglesiola de Santa Maria de Bolòs, al municipi de Freixenet, que pertany avui al terme de Camprodon a la Comarca del Ripollès.



L’entrada BOLÓS del diccionari català valència balear ens explica :

toponímia. Poblet agregat al municipi de Freixenet (Cerdanya).

El veïnat de i l’antiga parròquia rural de Santa Maria de Bolòs s'estén darrere la serra de Nevà, en un fondal on s'origina la riera de Bolòs, tributària de la de Salarsa i del Llierca (i, per tant, del Fluvià), fora ja de la Vall de Camprodon, bé que tradicionalment estigué adscrita al municipi de Freixenet. El camí tradicional segueix la vall del Ritortell i travessa l'extrem de la serra de Nevà pel coll de la Creueta fins al de Bolòs, des d'on es baixa per arribar a l'església i rectoria, entre els masos de la Masó i el Puig.

Planta de la família de les cactàcies: Ribes rubrum (Olot).

Nom català: Grosella, Grosella vermella, Groseller vermell, Riber, Riber roig, Riber vermell, Ribes

Nom francès: Groseillier rouge, Groseillier à grappes

Distribució geogràfica general: Lateatlàntica

Hàbitat: Bardisses i bosc caducifoli humit

Segons una consueta de la parròquia, l'església de Santa Maria de Bolós fou consagrada el dia 13 d'octubre de 1050.

El topònim, sota la forma "Bolosso" – que identifiquem com lloc amb abundància de groselles - s'esmenta l'any 1017.

Ultra altres notícies dels anys 1159, 1195 i 1213, se sap que el cavaller Bernat d'Oix va fer donació l'any 1236 de les propietats que tenia en aquesta parròquia al seu nebot Pere des coll. Se cita "ecclesia de Bulosso" i de "Bolosso" a finals del segle XIII i "ecclesie parrochialis Sancte Marie de Bolos" durant el segle XIV.

La minsa descripció tècnica ens diu : Edifici religiós situat a la vall de Bolós. Romànic, del segle XI, amb volta de canó apuntada, conserva una part de l'aparell original. Sobresurt de la façana de ponent un campanar en forma de torre acabat en piràmide.

Al segle XIX encara tenia una feligresia de 29 masies.

Podem afirmar – fins al dia d’avui – que és inexacta la informació que diu: ‘ en despoblar-se progressivament el veïnat a partir de l'any 1950, el temple s'ha anat degradant fins a la ruïna’. Està – permeteu-me l’expressió col•loquial ‘tou’, però s’ha beneficiat sens dubte de les obres d’arranjament dutes a terme en la casa propera.

Li cal al Patrimoni català, un programa d’arranjament, dignificació i divulgació, això :

1. Ens posaria al nivell de les ‘Nacions Civilitzades’
2. Crearia llocs de treball ‘tècnic’ a les terres interiors
3. Ens portaria un turisme diferent, de ‘qualitat’.
4. ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada