CAN MASACHS , SEU DE L’AJUNTAMENT DE RIPOLLET AL VALLÈS JUSSÀ.

La casa es construïa a la segona dècada del segle XX, per l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965), per encàrrec de Miquel Masachs Brant, que en gaudiria fins l’any 1932.

Es fa referència a l’Aleix Masachs Mimó, en ocasió de les riuades de 1962.

La crisis del sector del cartró va propiciar l’abandonament de l’edifici a darreries de 1979 – aleshores ja vivíem en ‘Democraciola’ i semblava que el ‘Café para todos’ duraria eternament - . Durant 12 anys, a plena vista de tothom, la casa va patir un terrible espoli, l’Ajuntament acabaria adquirint-la i n’ha fet la seva seu. A Ripollet en assabentar-se’n la pregunta era evident; calia permetre tanta i tanta destrucció ?.

La descripció tècnica ens diu : casa familiar convertida en oficines municipals, de planta quadrangular, amb una combinació de diferents espais i nivells que proporciona al conjunt un espai dinàmic d'entrants i sortints. Els murs aixecats de maó arrebossat i coberta inclinada de dos vents de teula àrab i carener perpendicular a les tres façanes. Sota el ràfec de la teulada es troben fileres imbricades de caps de teula àrab en forma de volada de coberta. Coberta amagada darrera de frontons en forma de pinyó, de perfil de motllura amb trams corbats i rectes, les cadenes i el carener coronades per gerros i una esfera. La façana de l'entrada encarada al nord es troba precedida per un pòrtic semicircular amb escala d'accés lateral i balustrada, i sostingut per columnes que aguanten un seguit de permòdols dessota un teuladet. S'obre amb tres portals d'arc de mig punt. La façana principal dóna a l'oest i s'obren una línia de cinc finestres arrodonides al pis amb un balcó a mà esquerra. Una galeria d'estructura ondulant continua adossada a un cos de planta i soterrani a la façana sud, sobre amb una porxada d'arcs de mig punt.

No era certament la primera vegada que les fortes pluges afectaven al municipi, al llibre ‘Ripollet, cent anys d'història gràfica’ , de Ramón Martos i Joan Mimó, hi ha constància que el riu s'ha desbordat almenys en 10 ocasions d’ençà del 23 de setembre de 1874, lògicament pel fet d’ocupar terrenys inundables – malgrat tenir-ne coneixement – la que va comportar major pèrdues va ser la de l’any 1962. El nombre de víctimes va ser 9 ripolletencs morts, i 3 desapareguts i no trobats.