dijous, 8 de novembre de 2012

SANT FRUITÓS DE CASTELLTERÇOL

Retratava la façana de l’església parroquial de Sant Fruitós a Castellterçol, i la seva portalada amb una obertura rectangular flanquejada per dues semicolumnes que sustenten un entaulament amb tríglifs i mètopes; a sobre hi ha un frontó trencat amb volutes i al centre una fornícula amb la imatge del sant titular. Per sobre hi ha una rosassa que dona llum a l'interior.


Em venia al cap el breu comentari sobre la mal dita guerra civil – m’agrada més genocidi contra Catalunya - ; l’església va ser molt malmesa, i es va reconstruir durant el període de 1939 a 1956; es va refer pràcticament de nou; només una de les capelles, la de Santíssim , que s’aixecava l’any 1696, essent Paborde Francesc Orriols, i comptant amb la col•laboració de Joan Baptista Planella, baró de Granera; Josep Tayadella, ciutadà honrat de Barcelona; i els paraires Jaume Bricfeus, Jacint Pineda i Jaume Guardia, va sobreviure als tristos esdeveniments. No es feia esment de l’espoli a que es va sotmetre el patrimoni i religiós.

L'any 1994 la historiadora Virtuts Angulo, va identificar sis quadres de Marià Colomer i Parés (Vic, 1743- 1831), fets entre els anys 1806 i 1808 i que havien estat col•locades des d’aleshores, i fins l’esclat del conflicte bèl•lic a l'altar dels Sants Màrtirs. L’ Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934), autor de la ‘Història de Castellterçol’ , es va manifestar particularment joiós d’aquesta troballa, ja que creia que en cremar-se l'església havien anat a parar al foc.

Anys a venir, aniran sortint més i més troballes d’objectes artístics relacionats amb el culte religiós catòlic; darrera de la pretesa ‘ destrucció massiva dels temples’ hi havia una trama per fer-se amb els objectes més valuosos.


Els quadres han estat restaurats al Centre de Restauració i Conservació de Béns Mobles de la Generalitat i s'exposen de nou , al lateral de la nau de l'església de Sant Fruitós del poble.

De la història d’aquesta església de Sant Fruitós llegia, l’actual és el tercer edifici que s'ha erigit sobre el mateix solar des que l'any 964; aquí, sobre el seu altar, es va jurar el testament del levita Guadamir. Segurament la primitiva església es devia erigir a finals del segle IX.

L’any 1130, l'església amb la seva sufragània de Sant Julià d'Úixols fou cedida al monestir de l'Estany, el qual va crear una pabordia el 1406. Aquesta pabordia es va institucionalitzar a partir del 1430 i fou regida inicialment per canonges de l'Estany; fins el 1850 els seus rectors s'intitulaven pabordes.

L'església fou refeta a principis del segle XVII i ampliada els anys successius. L'empresa es va dur a terme gràcies al delme sobre les collites, la prestació personal i els donatius.

De la descripció tècnica reproduïm : Església de tres naus amb planta de creu llatina i coberta a dues aigües. En el mur nord, a l'alçada de l'absis, es troba el campanar vuitavat, construït al voltant de l’any 1670, coronat per una terrassa amb balustres de pedra i gàrgoles zoomorfes.

Ah!, poseu Castellterçol i el Moianès a la vostra agenda, aquí hi ha molt per a viure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada