La població
de l’Argentera superava
lleugerament les 200 persones a la dècada dels 50 del segle XX, eren temps de Cartillas de Racionamiento,
de cantar el Cara al Sol al matí a l’escola,
d’assistir a la missa dominical perquè ‘tothom ho veies’ , ... la hipocresia va
esdevenir virtut a l’Espanya feixista.No va tenir cap ressò fora del poble un petit incendi a la Rectoria – que com era preceptiu – va mobilitzat a tots els veïns grans i petits, que van veure com en menys temps del que trigareu en llegir aquest text els homes apagaven el foc.
Aquesta fibra va fer-se popular a Europa desprès de la II Guerra Mundial, i era un ‘article de luxe’ en aquella España ‘Una, Grande, y Libre’ , que deixava morir – com torna a succeir ara – als mes febles i desvalguts.
El foc de la rectoria es va apagar amb facilitat, però el comentari va encendre una foguera, que en uns mesos s’enduria a un nou destí al Senyor Rector.
Hi ha molta saviesa en la dita ‘ al pot petit hi ha la bona confitura, i el verí més fort.
No m’explicaven si també la majordoma l’acompanyava a la nova destinació.
Antonio Mora Vergés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada