![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBfwEKgR58Og-EZ3cF9GreYRtgBp2FkX5XLzHECxIuR5pLn13ahPkBEuG03m11UovWcN-Nyim7FeKa-RhLAls1qloBNTdxTVmyup2NUZ7gjflTglbiyOL2yjs-MqUeGXRnufJTMT8BFho/s1600/1+cas%5B1%5D.jpg)
No va tenir cap ressò fora del poble un petit incendi a la Rectoria – que com era preceptiu – va mobilitzat a tots els veïns grans i petits, que van veure com en menys temps del que trigareu en llegir aquest text els homes apagaven el foc.
Aquesta fibra va fer-se popular a Europa desprès de la II Guerra Mundial, i era un ‘article de luxe’ en aquella España ‘Una, Grande, y Libre’ , que deixava morir – com torna a succeir ara – als mes febles i desvalguts.
El foc de la rectoria es va apagar amb facilitat, però el comentari va encendre una foguera, que en uns mesos s’enduria a un nou destí al Senyor Rector.
Hi ha molta saviesa en la dita ‘ al pot petit hi ha la bona confitura, i el verí més fort.
No m’explicaven si també la majordoma l’acompanyava a la nova destinació.
Antonio Mora Vergés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada