L’església de Sant Miquel de Lillet es troba en una carena molt propera al monestir de Santa Maria de Lillet.
És una de les poques esglésies circulars existents (rotonda, s anomenà en certs escrits) i l’única del Berguedà.
L’origen és incert i es barregen diferents hipòtesi:
Per alguns recorda el lloc que ocupava la primitiva església- possiblement triabsidal- de Lillet consagrada l’a. 833, essent bisbe d’Urgell Sisebut II dedicada a santa Maria, sant Pere i sant Joan Baptista i erigida pels homes que residien al terme del castell i que al ser construït el monestir fou dedicada a sant Miquel. Aquest suposició sembla ser és contradiu amb la història i l’arqueologia.
Hi ha qui per contra creu que es tracta de la capella edificada pels castlans o senyors del castell com església particular.
També algú suposa que és una església votiva o forària del monestir per ús del fidels.
Una inscripció moderna existent damunt la taula de l’altar diu que fou consagrada l’a. 1000 segons ens afirma Antoni Barnola. Josep Gudiol i Cunill diu que la primera notícia precisa és del l’a. 1166, si aquesta data és vàlida concorda en el tipus de construcció del s. XI o del començament del XII.
Surt esmentada en el testament de Ponç de Lillet, castlà del castell. En la visita de l’arquebisbat de l’a. 1312 es constata només la seva existència i igualment a testaments dels anys 1344, 1356, 1397, 1411, 1492 i 1495. Tots els documents l’esmenten a continuació de Santa Maria de Lillet. A començament del s. XX ja feia anys que no era celebrat culte diví i estava mig en runes.
És un interessant edifici de planta circular que es complementa a llevant amb un absis semicircular. Aquest edifici dins el petit grup de rotondes existents és un dels més petits de mides (6'5 m de diàmetre exterior i 4'7 m d'interior). L’església és construïda amb uns carreus tallats a cops de martell i sense polir. Tot i que també hi ha de grossos, abunden les mides més petites.
L'exterior és molt bonic i també ho és la volta interior. El mur de la rotonda és coronat amb uns fins carreus petits que alternen amb espais buits; al voltant té un fris de pedres verticals.
La portalada oberta a migjorn està coronada amb un arc adovellat de mig punt. Traspassada la porta cal baixar un parell de graons per atènyer al sòl. Aquest desnivell fa semblar que l’església sembli més baixa del que és en realitat.
La coberta és una cúpula semiesfèrica a base de petites llombardes disposades concèntricament. La clau de volta és un petit bloc de pedra quadrat amb una creu inscrita. L’absis és cobert amb un quart d’esfera.
Curiosament avui l’edifici manca de qualsevol obertura que il·lumini l’interior
A l'interior té dos petits nínxols.
Entre els anys 1932 a 1936 es van dur a terme obres de restauració dirigides per l’arquitecte Jeroni Martorell i patrocinada pels Amics de l’Art Vell. Al 1980 la Diputació de Barcelona va fer restaurar la coberta
El dia de Sant Isidre es realitza una missa al monestir amb benedicció de panets, que després es reparteixen a tots els assistents.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada