Es troba al km. 9,5 de la carretera de la Pobla de Lillet a Toses. A pocs m. discorre la riera de Monell. Propers hi ha l’edifici de la Farga Nova i una mica més lluny les restes de l’antic molí de la Farga.
Segons dades la primera església preromànica és documentada l’a. 950 com una de les possessions del monestir de St. Llorenç prop Bagà. L’edifici actual d’estil romànic va ser consagrat pel bisbe Ot de la Seu d’Urgell el 9 de febrer del 1106. Té la mateixa planta que l’església primitiva de la qual va aprofitar-se parcialment la fonamentació.
Tots els murs de la nau i de l’absis són de gran gruixada per tal de sostenir les voltes de pedra del sostre. A més és reforçada amb contraforts. Va sofrir les conseqüències dels terratrèmols dels a. 1420 i 1430.
L’absis exteriorment conserva la decoració del primer romànic amb arcuacions cegues.
La porta a migdia és un senzill exemplar d’arc de mig punt adovellat. Al començament del s. XI s’hi va construir un porxo.
L’a. 1300 van obrir-se dues capelles laterals a tocar l’arc triomfal. La de migdia és dedicada a santa Magdalena i la de tramuntana a sant Andreu por la qual cosa es van construir els contraforts abans esmentats i va eliminar-se el porxo damunt la porta. A la capella de santa Magdalena s’han conservat la decoració pictòrica d’estil gòtic lineal i de gran riquesa iconogràfica explicant com en un retaule la vida i miracles de la santa.
L’interior de la capçalera es va decorar amb unes magnífiques pintures murals, actualment es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solson. L’autoria ha estat atribuïda a l’artista medieval conegut com Mestre de Pedret. Les que decoren actualment l’absis són una reproducció exacte realitzada per Ramon Millet.
Durant la seva existència ha rebut moltes modificacions: va construir-se una casa rectoral actualment inexistent i altres.
La marededéu del cantó de l’Evangeli va ser esculpida per Emili Colom, el 1988, i és una còpia idealitzada de l’original, romànica, que es conserva al Museu Episcopal de Vic.
A finals del s. XVI o principi del XVII la capella va perdre el seu caràcter parroquial i es convertí en sufragània de Santa Maria de Castellar de n’Hug.
Una visita agraïda pel bell lloc on és situada entre mig de prats, arbredes i roquissars propers.
A més una encertada explicació que ens va permetre conèixer una mica més de la nostra història.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada