En la carretera de Guardiola de
Berguedà a la Pobla de Lillet, passat el càmping, un rètol ens havia cridat
l’atenció repetides vegades, Santa Cecília de Riutort. La presència de
l’indicador ens havia fet suposar una església de fàcil accés i per fi a la
tercera vegada hem aconseguit trobar-la. El mapes indiquen la seva proximitat a
la carretera i vertaderament no era lluny del punt on hem deixat el cotxe, però
la manca d’indicacions i l’exuberant vegetació no deixa veure l’edifici.
Santa Cecília és troba aturonada a
867 m. d’altitud.
Santa Cecília és situada a la
històrica vall de Lillet fou una església dependent de Sant Jaume de Frontanyà,
malgrat que part de les terres que envoltaven la parròquia pertanyien als
domini dels grans monestirs de Sant Llorenç prop Bagà i Santa Maria de Ripoll.
Depenia de Sant Jaume però estava subjecta al bisbat d’Urgell.
Una de les primeres referències
documentades el vincula ja al monestir de Ripoll: l’a. 880 el prevere Ariolf
donava a Santa Maria de Ripoll les possessions pròpies a la vall de Brocà, als
llocs i viles de Cerdanyola, Cosp, Brocà i Riutort.
L’a. 983 en l’acta de consagració
del monestir de Sant Llorenç prop Bagà és cita el lloc de Riutort com a centre
d’unes propietats del monestir: un mas amb les seves terres, vinyes i els seus
molins. (Et in Rivotorto, maso...)
L’a. 1168 Arnau de Vilanova va
vendre a carta de gràcia la tercera part del delme de Santa Cecília pel preu de
120 sous barcelonins. Pocs anys després l’abat de Sant Llorenç prop Bagà
comprava a la família Vilanova per setanta morabatins el terç del delme que
tenien a Santa Cecília.
Normalment l’església de Santa
Cecília era servida per canonges regulars procedents de Sant Jaume. L’a. 1322
els enfrontaments entre el prior de Sant Jaume i el rector de Riutort tenien
com a punt més conflictiu que el capellà de Riutort no volia servir la
sufragània de Santa Magdalena de Soriguera al·legant que els anys s’ho
impedien.
L’a. 1632 era ja sufragània de Sant
Martí de Brocà. Al començament del s. XX ja no tenia culte.
L’edifici romànic ens ha sorprès per
les seves mides, no esperàvem en el lloc esmentat una obra tant gran, ens
haguéssim conformat amb una petita ermita.
És un temple d’una sola nau de mides
mitjanes, possiblement rematada amb un absis semicircular a llevant., element
actualment desaparegut. L’arc triomfal tapiat devia donar entrada a l’absis,
ara inexistent.
L’edifici és de coberta amb volta de
canó, actualment la meitat pertanyent a la capçalera és enrunada i caiguda enmig
del recinte.
La porta d’entrada, a migdia, és
d’arc de mig punt adovellat. En la paret de ponent queden les restes del
campanar d’espadanya de dues obertures. Només queden els tres pilars sense arcs
ni coberta.
Exteriorment el mur és reforçat amb
dos grossos contraforts. Les parets tenen una bona amplada i al centre de la
nau uns esglaons baixen a una cripta coberta amb volta de canó i segons sembla
ser hi ha el forat d’una sepultura. Les pedres caigudes no ens han permès
constatar-ho.
L’edifici sembla ser que
originàriament estava projectat per ser més espaiós. El mur de tramuntana
segueix més enllà del mur de ponent, però van canviar-se els plans originals i
es va escorçar el cantó de ponent.
Pobre Santa Cecília amb l’absis
desaparegut, retallada de mides i sense la meitat de la teulada, a més dels
matolls i els arbres ocupant els espais de l’entorn té poques esperances de
perviure.
Text i Recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia. M. Rosa Planell
Grau. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada