HISTÒRIES DE L’ARGENTERA

M`explicaven una història que succeïa a l’Argentera, a la comarca del Baix Camp, al límit quasi amb el Priorat, en la darrera explotació de les mines que havia donat nom al poble – penso que en el període més cru de l’autarquia, he demanat informació més precisa a l’Ajuntament -. Els miners vivien en un indret apartat del poble, i – com tocava aleshores – rebien l’auxili espiritual OBLIGATORI del mossèn de l’Argentera, que veia eixí augmentada els seus emoluments.

El diumenge aprofitava el mossèn el fet que un dels veïns baixava del poble per qüestions de negoci per arribar-se fins a Duesaigües, en una ocasió en el trajecte va veure un home que treballava el camp, i va fer aturar el carro, per pontificar des dalt sobre l’obligació d’assistir a la Santa Missa, i tot el que li va venir al cap. El propietari del carro, va aturar el seu discurs, fent-lo baixar, i recordant-li que el que treballava i la seva família patien estretors econòmiques – cosa sabuda en un poble tant menut – mentre ell acumulava càrrecs, i suposadament ingressos amb l’atenció religiosa als miners, a l’Argentera,...

Quan el mossèn va arribar al seu destí va anar a fer una visita al comerciant amb qui tenia relacions el que l’havia fet baixar del carro, i li va manifestar el seu enuig per aquest fet. La resposta el va deixar gelat, si l’Antonio t’ha fet baixar del carro, segur que n’has fet alguna de molt grossa !!!!

Aleshores, ara, i dissortadament també en el futur, algun dels que han escollit voluntàriament donar testimoni de Déu, cauen en el pecat de la supèrbia. Déu, sempre, sempre, està amb els més febles, i amb les nacions sense estat, va escollir nàixer jueu, puguem ser romà.

Què més necessita el Rouco Varela ?

Text: Antonio Mora Vergés