AUVINYÀ, NOU BRIGADOON, SANT JULIÀ DE LÒRIA. ANDORRA.

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA

Per un instant la meva ment va creure’s que havia tornat a BRIGADOON. Segurament les persones grans i els cinèfils recorden aquesta pel·lícula de Vincente Minnelli on dos viatgers americans per les terres d’Escòcia troben un poble sobre el que recau la maledicció, “molt ben acollida pels seus habitants”, que els fa viure només un dia per segle. Tommy, personatge interpretat per Gene Kelly s’enamora d’una jove d’aquest poble, Fiona interpretada per Cyd Charisse. Però ella no pot acompanyar-lo a Nova York perquè aleshores el poble desapareixerà per sempre en les tenebres. Tommy tornat a la vida normal no pot oblidar-se de la jove. Torna als paratges estimats i aleshores es produeix un miracle, el poble reapareix i és queda amb la Fiona seguint el destí del poble. Un romàntic musical molt fàcil de veure i molt agradable de recordar.

Aquesta és la impressió que sobtadament em produí la visita al poble d’Auvinyà, tornava a ser segles enrere i un poble meravellós havia tornat a la vida.

Auvinyà, també Aubinyà, antigament Albinyà o també Alvinyà és una població pertanyen a la parròquia de Sant Julià de Lòria – antiga Lauredia-. És situat a l’esquerra del Valira a 1176 m. d’altitud i uns 300 m. damunt el riu.

Segons Joan Coromines i Manel Anglada el topònim provè del nom llatí: Albinus. Segons el diccionari Alcover-Moll de Albiniānus. Ambdós tenen el mateix significat. Albí: Blanc. Això lliga en la llegenda de la Dama Blanca que vull escriure en un altre crònica.

Queda documentat que ja l’any 857 (s. IX) existia un assentament anomenat “Albigano”, nom que a través dels temps ha quedat com Auvinyà, probablement derivat de vinya.



El poble és ubicat en un lloc privilegiat. És rodejat de camps de conreu: tabac, pomeres, vinya, herbes pel bestiar i també s’exercia la ramaderia. Els seus habitants és desplaçaven a peu o amb un animal fins a Sant Julià per comprar eines i aliments.   

L’any 2005 es va iniciar un projecte familiar desenvolupant l’eixample del casc antic amb 19 cases, més l’església, a partir de les 7 cases pairals ja existents i ben conservades que han conformat el mil·lenari nucli habitat descrit a diferent documentació del segle IX.

El projecte ha estat impulsat per la família Fiter, com un somni, una il·lusió en memòria del seu predecessor Ivo Fiter Mallol i que dóna la possibilitat de mostrar a les properes generacions com podia ésser un poble andorrà de fa segles. És el testimoni més fidel per a entendre la forma de convivència dels seus habitants i la forma de relacionar-se en l’entorn.

La plaça de la Història és situada prop de l’església del poble i les seves parets són decorades amb vuit plafons de ferro on hi ha resumides les diferents etapes del país des del Mesolític fins a nostres dies.

L’arquebisbe d’Urgell i co-princep d’Andorra, Joan-Enric Vives, acompanyat pel rector de Sant Julià i altres membres del bisbal d’Urgell van celebrar l’ofici durant el qual es van beneir les parets i l’altar de la nova església sota l’advocació de Sant  Iu.

Un temple per a tothom.
Segons Crònica de Diari d'Andorra de 11/12/2011

L’arquebisbe d’Urgell va destacar, abans de començar la cerimònia, “la tenacitat de la família Fité a l’hora de tirar endavant aquest projecte” i va explicar que la voluntat de l’església és que aquest temple “sigui utilitzat per moments de celebració de la fe i que estigui oberta a tothom i no només a un ús privat”. Tanmateix, Vives va assegurar que el nou indret “no és cap competència a l’església que hi ha al nucli urbà, sinó una prolongació”. Així, el Copríncep va assenyalar que el nou espai tindrà un ús “en funció de les seves necessitats”, remarcant que el culte habitual se seguirà fent a l’església del nucli lauredià. En aquest sentit, l’arquebisbe va afegir que l’església d’Auvinyà no és parroquial -no disposa de pila baptismal-, per la qual cosa “no està destinada perquè s’hi oficiïn casaments o enterraments, tot i que es pot demanar per fer-ne ús, d’acord amb el rector”. D’altra banda, el 19 de maig, la diada commemorativa del sant, s’hi durà a terme cada any una celebració eucarística que serà presidida pel rector de Sant Julià.

Ricard Fité va explicar la satisfacció de què s’hagi fet realitat la construcció de l’església dedicada a la memòria del seu pare Iu Fiter Mallol. L’edifici és d’estil romànic. En el seu interior hi ha les imatges de Sant Iu, la Verge de Canòlich i la Verge de Meritxell. La torre campanar té una campana de bronze fosa artesanalment. 

S’ha col·locat un escrit en homenatge a tots aquells avantpassats que van sofrir tantes penúries i dificultats per subsistir a Andorra.

Un bell lloc per recordar i per viure lluny del soroll i prop de qualsevol contingència diària. Ens va enamorar el poble, els seus edificis, la nova església  i la tranquil·litat que s’hi respirava.

Segons paraules del mateix Fité l’objectiu és recrear un vell poble andorrà, ja què Auvinyà és a la vegada un nucli apartat i recollit.

Si és a les vostres mans coneixeu-lo però respecteu sempre el seu tarannà. Un espectacle visual.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: Rosa Planell Grau