Fotografia. Maria Solans Pérez
La població es troba als peus de la serra de Sant Bernabé, això va fer que en el passat, fou aquesta l’advocació de temple parroquial.
Com succeïa en altres poblacions del Ripollès, una part de l'economia de fa uns anys es basava en les mines, les d'Abella, d'antimoni. En l'actualitat aquestes mines resten tancades.
No coincidíem en la nostra visita amb ningú que ens pogués indicar on estava l'escola abans i/o durant la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos-en arribar una fotografia a l'email castellardiari@gail.com
Vilallonga de Ter assolia el seu ‘sostre demogràfic’ al cens de l’any 1910 amb 1.374 ànimes, les darreres dates al tancament de l’any 2013, ens deien que hi havia 447 habitants, s’ha perdut un 67,47% de la població, lluny encara del 85,69 que recollíem en ocasió de parlar de l’Ermita de Sant Salvador de Toralla, a Conca de Dalt, comarca del Pallars jussà.
Aquestes dates ens parlen d’una pèssima gestió del territori per part de les elits polítiques, estultes i corruptes del REINO DE ESPAÑA; no podem – ni volem - defugir però, la coresponsabilitat dels poders econòmics, polítics i socials de Catalunya.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada