El Jordi Vila Juncá publica una fotografia del Vilar de Cabó, poble del municipi de Cabó , l’Urgell sobirà, a la dreta del riu de Cabó, aigua avall delcap de municipi.
L’església parroquial de Sant Miquel, força alterada i amb un edifici
modern adossat a tramuntana, conserva alguns vestigis romànics (part de la
façana de ponent) i, fins i tot, anteriors, com l’absis rectangular a llevant
amb finestra espitllerada. Per travessar el riu hi ha un pont de pedra d’un sol
ull, d’origen medieval. Al Vilar la festa major és dedicada a sant Miquel (29
de setembre).
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/12/esglesia-parroquial-del-vilar-de-cabo.html
Havíem documentat l’edifici que havia donat aixopluc a l’escola:
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/10/aquest-edifici-era-lescola-del-vilar.html
Amb la calor els petits pobles s’omplen de vida, torna a ser hora de preguntar
als veïns, on era l’escola abans de la dictadura franquista?.
Tenim un deure amb Catalunya, poca conya.
El lloc és documentat el 1030 (“in val de Capudense in apendicio de Sancto
Michael in locum que dictat ipso vilar”). Pertanyia al vescomtat de Castellbò
Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon - el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, a mi en té revoltat.
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?
En la infinita confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada