dilluns, 23 de maig del 2022

IN MEMORIAM. LA PALANCA D’ALTÉS SOBRE LA RIBERA SALADA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” - FINS QUAN SENYOR ?- DELS PIRINEUS.

 

Jordi Cardona Regada, publica una fotografia, amb aquest peu informatiu ;  ALTÈS. Bassella,  Anys 70.

Que ho era de divertit passar per la palanca d'Altès; sobretot si la fèiem fimbrar expressament.

L'home, que com es pot veure té les cames molt llargues, és mossèn quilòmetre,   - Joan Noves i Prat ( Colònia Cal Prat, Puig-reig  1930-Berga, 2002), que  va ser rector  en el període 1966 -  1980 , de l’església parroquial  d’Ogern, advocada a Sant Serni , i molt possiblement de l’església de Sant Pere d’Altés  -  amb un nen caramellaire al coll, segurament perquè tenia por de la palanca.





https://www.regio7.cat/bergueda/2016/03/12/valldan-recorda-joan-noves-i-50410067.html


l’Enciclopèdia Catalana ens diu d’Altés ; poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), situat a 491 metres d’altitud, a l’esquerra de la ribera Salada (que a l’edat mitjana era anomenada el riu d’Altés ).

 

L’església parroquial de Sant Pere fou bastida el 1828.


 El lloc és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.


Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux  (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) filòleg àmpliament reconegut arreu del món – fins en terres de parla castellana – malgrat els esforços fets des del REINO per evitar-ho en diu :




https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=2426


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada