divendres, 20 de maig del 2022

IN MEMORIAM DE LA CASA DE MARCOS ALONSO MENDIOLA. TIANA. EL MARESME.

 

 El Josep Toffoli Carbonell, publica una fotografia  amb aquest peu informatiu ; aquesta casa va ser construïda a l'any 1927 al carrer Galceran (avui 11 de setembre) cantonada amb un carrer encara en projecte (avui carrer Enric Borrás). Marcos Alonso i Mendiola, natural de Ezcaray (Logroño) va ser el promotor, i primer propietari ; i  Manuel Mujica Millán (Vitoria, España, 26 de maig de 1897-Mérida, Venezuela, 13 de febrer de 1963) l’arquitecte.




La casa, entre baixos, pis i torre totalitzava 163 metres quadrats.


 Enderrocada avui hi han pisos.


La Marisa Pb, comenta;  Quan era molt petita hi vivien uns senyors que es deien Woesner, Carlos i Otto, bon veïnat.

M’explicava  Josep Maria Toffoli Carbonell,  que  el cens de  l’any 1930, en que  s’assolien els 3805 veïns corresponia a Tiana i Mongat que eren aleshores un únic municipi,  apriorísticament  hi havia uns  uns 1900 per nucli.  Al 1933 Mongat es segregava de Tiana Sovint el creixement demogràfic  és l’excusa perfecta per “ justificar” la destrucció del Patrimoni immoble.


El clau religiosa però, diria que a Tiana, substituïen la devoció a la Marededéu de l’Alegria , pel culte pagà a Nuestra Señora de la Especulacion Urbanistica.

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/marededeu-o-santa-maria/


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.


 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada