Anàvem, amb
moltes dificultats – el feixisme, va fer massa bé, la seva tasca destructiva, i
els “ demòcrates” que el substituïen no s’escarrassen gaire en esmenar-ho –
recuperant edificis escolars anteriors a la dictadura; edificis que moltes
ocasions s’ensulsiaven NOMÉS perquè s’havien aixecat per “ mans republicanes”,
o perquè eren ANTERIORS a la dictadura.
https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/mora-d-ebre/tots/centre-instructiu-democratic
Martí Rouret i Callol ( L’Escala, 30
de març de 1902 + Mèxic D.F. 1968 ) va
exercir com a mestre al Centre Instructiu Democràtic, conegut popularment com
La Democràcia, una institució creada feia anys, el 1913.
S’hi impartien els ensenyaments obligatoris i també es preparava l’alumnat
per als estudis de batxillerat i comerç.
Aquesta escola, a més, organitzava concerts, conferències, balls, etc. Era
un focus dinamitzador cultural de Móra.
L’autor de l’edific va ser l’arquitecte Pere Caselles Tarrats (Reus
(Tarragona) - 02.11.1864 + Reus (Tarragona) - 27.02.1936)
Posteriorment, La Democràcia canviarà de nom i d’orientació. Així, durant
la República, s’anomenarà “Centre Republicà Radical Socialista” i, més tard,
“Centre Republicà d’Esquerra”.
SIRÀCIDA 4
Fill meu, no privis el pobre del que necessita per a viure, no desenganyis
el qui et demana amb ulls suplicants.
No facis sofrir l’home que té fam ni exasperis el qui viu en la misèria.
No empitjoris la situació d’un home desesperat ni facis esperar la teva
ajuda a qui la necessita.
No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita, no giris la cara al
pobre.
No apartis la mirada del necessitat ni li donis ocasió de maleir-te; perquè,
si et maleeix en la seva amargura, el seu creador escoltarà la seva pregària.
Maleïts tots els que al llarg de més de 300 anys han perseguit Catalunya!!
Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) filòleg reconegut internacionalment, malgrat els afanys “ perversos” del REINO, deia :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27509
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada