dissabte, 14 de maig del 2022

ESGLÉSIA “ NOVA” D’ANSOVELL, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. CAVA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ OBLIDADA” DELS PIRINEUS.

 

El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de l’església “ nova,  “ , segle XVIII, d’Ansovell, advocada a Sant Martí de Tours, al terme de Cava a la comarca de l’Urgell sobirà, a la Vegueria dels Pirineus que el govern de la Generalitat de “ Barcelona”, ja triga en desplegar.




Patrimoni Gencat,  en fa una descripció telegràfica; Edifici religiós d'una nau coberta amb voltes de llunetes i capella lateral.


Construcció rústega de pedres unides amb fang.


Porta adovellada al frontis.

       



Jordi Contijoch Boada . Vista interior de l'església.


Torre campanar de base quadrada, accés exterior que s'obre en el segon pis.


L’Urgell sobirà ,  està prop de Déu, massa lluny però de Barcelona, oi?.


La Catalunya romànica explica que  les restes de l’església de Sant Martí estan al costat del cementiri que es troba abans d’arribar al poble d’Ansovell.




https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-dansovell-cava


Quan al topònim Ansovell;  Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) eminent filòleg, reconegut universalment, malgrat els gegantins  esforços, econòmics, polítics,.., fets des del REINO per evitar-ho, en diu:




https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3038


I en relació a Cava :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=13833


Com a tants i tants catalans, el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, em té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.


Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada