El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de l’església “ nova, “ , segle XVIII, d’Ansovell, advocada a Sant
Martí de Tours, al terme de Cava a la comarca de l’Urgell sobirà, a la Vegueria
dels Pirineus que el govern de la Generalitat de “ Barcelona”, ja triga en
desplegar.
Patrimoni Gencat, en fa una descripció
telegràfica; Edifici religiós d'una nau coberta amb voltes de llunetes i
capella lateral.
Construcció rústega de pedres unides amb fang.
Porta adovellada al frontis.
Jordi Contijoch Boada . Vista interior
de l'església.
Torre campanar de base quadrada, accés exterior que s'obre en el segon pis.
L’Urgell sobirà , està prop de Déu, massa
lluny però de Barcelona, oi?.
La Catalunya romànica explica que les
restes de l’església de Sant Martí estan al costat del cementiri que es troba
abans d’arribar al poble d’Ansovell.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-dansovell-cava
Quan al topònim Ansovell; Joan
Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2
de gener de 1997) eminent filòleg, reconegut universalment, malgrat els
gegantins esforços, econòmics,
polítics,.., fets des del REINO per evitar-ho, en diu:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3038
I en relació a Cava :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=13833
Com a tants i tants catalans, el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, em té revoltat.
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada