Està més que constatat el pèssim costum dels polítics del REINO de legislar
– sense preveure cap dotació econòmica per a fer-ho possible – un exemple el
tenim en la llei reguladora de l' ensenyament , coneguda com la Llei Moyano de
1857 , sembla que promoguda pel Claudio
Moyano y Samaniego (Fuentelapeña o la Bóveda de Toro, actual província de
Zamora, 1809 - Madrid, 1890). Un altre amb la mal dita Llei de Depèndencia que ha permès la mort de milers i milers de persones tot esperant l'ajuda pública. Els escarafalls hipòcrites quan s'aprovava la llei de l'Eutanàsia, palesen clarament la baixesa moral dels Pares i Mares de la " Pàtria".
Conegut aquest fet, el mateix rei, demanava als convents que destinessin
una part del seu espai per a l’ensenyament, fet que ja succeïa a Catalunya, on
el mot escolà, fa referencia tant al que va a l’escola, com al que ajuda al
prevere en els actes religiosos, fora de Catalunya en diuen monaguillo.
http://labarcelonadeantes.com/convento-san-sebastian.html
Un cop desamortitzat l’edifici va ser adquirit per la Junta de Comerç de
Catalunya, que va reservar un espai per a impartir ensenyaments científics i tècnics. Entre 1851 i
1873 el convent va acollir la primera Escola Industrial de Barcelona, que el
1865 passà a anomenar-se Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona i va
arribar a ser l'única en tot l'Estat Espanyol, quan al 1867 va tancar-se la de
Madrid.
L’obertura de la Via Layetana, comportarà l’enderroc de l’edifici.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_de_Sant_Sebasti%C3%A0_(Barcelona)
http://barcelofilia.blogspot.com/2013/01/convent-de-sant-sebastia-1719-1909.html
Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon - el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, a mi en té revoltat.
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?
En la infinita confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada