El Toni Selva , publica una Postal del
poble de Castellnou de Bassella, editada
pel Museu Boncompte, de Ponts, de visita, per cert, molt recomanable.
L’Enciclopèdia en diu ; antic poble del municipi de Bassella (Alt Urgell),
des del 1999 submergit sota les aigües del pantà de Rialb
Pocs anys abans, la població, que el 1996 era de 44 persones, havia desallotjat
el poble. Hom traslladà també el dolmen dit del Perotillo, i les restes de la
necròpoli medieval exhumades el 1999.
El nucli era situat a l’esquerra del
Segre, a la part extrema d’un meandre, enfront de la Clua d’Aguilar.
De la seva església parroquial (Sant Simeó) en depenien les de Bassella, Guardiola i
Mirambell.
Al segle XIX formà un municipi amb
Aguilar de Bassella i la Clua d’Aguilar.
Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon - el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, a mi en té revoltat.
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?
En la infinita confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada