Llegia que al sector de la parròquia de Santa Margarida de Bianya, al pla que s'estén al peu de la serra de Sant Miquel del Mont, sota el puig Espunya. Just abans de començar a enfilar el puig on s'alça l'església de Sant Pere Despuig es troba, a mà esquerra, el trencall que, tot travessant terres de conreu, mena a la Vila, masia que retratava al voltat de l’any 1929, Josep Maria Sagarra i Plana (Sarrià, 1885 - Barcelona, 31 d'octubre de 1959.
Carros al pati de La Vila de Sant Pere Despuig
Aquesta gran masia ha estat reformada en diverses ocasions, especialment en el segle XVIII.
En el segle XV es deia la Llavina, nom que fou substituït pel de la Vila quan esdevingué pertinença de la família Vila.
En el segle XIX passà a ser de propietat dels Castanys i més cap aquí, per transmissió hereditària, dels Trincheria.
La casa té llindes i pedres amb dates gravades que corresponen als segles XVII, XVIII i XIX.
És de destacar la llinda d'un balcó on hi ha el nom de Pere Vila i la data de 1792.
Té capella privada, dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, i conserva mobiliari important. Ens agradarà rebre'n almenys una imatge a l'email castellardiai@gmail.com
Com en altres cases bianyenques, la galeria, construïda a la façana SE, és una de les parts més modernes de l'edifici.
Té quatre arcades de mig punt, que arrenquen d'uns pilars de pedra picada molt similars, en proporció i en detalls, als existents en altres pairalies del municipi, com Farró i el Llac.
A la planta inferior, sota l'esmentada galeria hi ha tres arcs.
La torre s'aixeca a l'extrem i dona l'aspecte a la Vila de casa fortificada
Si el GOBIERNO MÁS PROGRESISTA no ens aboca a la misèria més absoluta - que en tenim tots els números – poseu la Val de Bianya, la Garrotxa , Catalunya a la vostra agenda.
Que la Marededéu dels Dolors, traslladi a l’Altíssim el clam de llibertat del poble de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada