IN MEMORIAM. EL PATRIMONI IMMOBLE DESAPAREGUT A GIRONA.

 

Havia obert una pàgina al facebook “Catalunya. Allò que el temps s’endugué”, ho feia perquè el volum de la destrucció patrimonial a Catalunya, ja per raons polítiques, ja per l’especulació urbanística, té unes proporcions estratosfèriques.

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/girona/tots/mercat-del-bestiar

Un exemple el tenim  en la transformació del Mercat del Bestiar de Girona, en caserna d’artilleria.

https://www.pinterest.es/pin/676032594035969777/

https://m.facebook.com/374247329271430/photos/a.374248319271331/374250799271083/?type=3&source=54

Josep Clara i Resplandis. (Girona, Gironès, 1949), ho explica molt bé en la seva publicació: UN PLA MILITAR PER DOMINAR GIRONA DURANT LA II GUERRA MUNDIAL (1942)

 

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.