El Jordi Vila Juncá, publica una fotografia a vista d’ocell de
Castellciutat, que constituí municipi independent fins l’any 1971, en que ja
quasi amb la ranera de la mort del sàtrapa,
s’integrava “ manu militari” a la Seu d’Urgell. .
Llegia; poble del municipi de la Seu d’Urgell , a l’Urgell sobirà, ocupa un
turó que domina la riba dreta de la Valira, bé que l’eixample modern s’estén al
llarg de la carretera de Lleida a Puigcerdà fins a formar pràcticament un barri
de la Seu.
Al segle X la població és esmentada amb el nom de Civitas Fracta com a
antiga capital de la comarca, al costat de la qual sorgí al voltant de la seu
episcopal el nou vicus ; les ruïnes de Santa Magdalena indiquen l’existència
d’un nucli ibèric i visigòtic ( la Seu d’Urgell).
Formà part del vescomtat de Castellbò, del qual constituí el centre del
quarter de Castellciutat o de Ciutat
Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 -
Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) filòleg reconegut internacionalment,
malgrat els afanys “ perversos” del REINO, deia :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=13471
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada