Fins a l’any 1970 va ser municipi independent, en aquella data juntament amb Aransís i Sant Serni formaren el nou terme municipal de Gavet de la Conca.
Quan al topònim d’origen ibèric segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), trobava al diccionaris català valencià balear ; ‘resulta interessant un text de l'any 1344 en el qual es diu que Peralada s'anomenava abans «pels pagans»Tolon o «terra morta»: Postea nomen Petralata ibi miserunt quae antea a Paganis Tolon sive terra mortua vocaverunt (ap. Villanueva Viage, xiii, 225)’.
De la seva església advocada a sant Salvador ens diu la fitxà tècnica que és un edifici d'una sola nau, amb coberta de teula àrab a dues vessants. Es troba adossada a una casa. A la façana de ponent hi ha el portal, d'arc adovellat de mig punt amb molt regràs. Les façanes estan arrebossades i l'interior es troba decorat per nombroses pintures al fresc. A l'extrem sud-oest hi ha el campanar de planta quadrada amb murs de pedra vista i quatre finestres de mig punt per a les campanes.
El sostre demogràfic s’assolia l’any 1857 amb 1.927 veïns, i tancava l’exercici 2013 Gavet de la Conca amb 300 habitants un 20% dels quals vivien a sant Salvador de Toló.
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Salvador_de_Tol%C3%B3
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada