Retratava la façana del Restaurant Brisac, antic despatx Solé, i em cridaven l’atenció les margarides decoratives, que esdevindrien la signatura d’un dels grans arquitectes de Catalunya l’Emili Sala Cortés (Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1921).
La descripció tècnica ens diu ; edifici de decoració senzilla en la que participen elements ornamentals classicistes. Segueix un prototipus similar als casals dels mestres d'obra. La façana presenta una distribució simètrica centrada per la porta d'entrada. A la planta baixa hi ha portes i finestres amb decorat que es caracteritza per la presència de relleu al brancal i a la llinda. Per damunt de la llinda hi ha mènsules que suporten el balcó del pis superior, amb un nombre de cinc finestres amb una decoració en estuc a la zona de la llinda que està també sobremuntada per un petit ràfec amb motllures. L'acabament de la façana mostra el mateix recurs de mènsules com a element sustentat del ràfec.
Narcís Nunell i Sala (Sabadell, 1842 - 1915), enginyer, aixecava aquest edifici l’any 1881.
M’agradaria confirmar – si és el cas – la influència de l’arquitecte sobre l’enginyer a l’email coneixercatalunya@gmail.com , també saber un xic de la història d’aquesta casa, qui en fou el promotor, i les vicissituds que ha viscut al llarg de més d’un segle.
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada