Retratava de lluny l’església de Pompeia, a l’Avinguda Diagonal, 450 de Barcelona. L’advocació és la Mare de Déu del Roser de Pompeia, i el 25 de març de 1908 es posava la primera pedra , sota la direcció de l’arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931).
Pompeia es convertí en el lloc de culte més freqüentat pels literats i polítics de la Barcelona noucentista i, també, per la burgesia barcelonina, en general.
l’edifici en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española, que portaria a un tràgic conflicte bèl•lic – mal dit doncs, ‘guerra civil’- , fou convertit en hospital de sang gestionat per la Creu Roja.
Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 8 d'agost de 1899 - ibídem, 12 de setembre de 1974), va construir una cripta sota la nau central de l’església, que decorava amb pintures al fresc el caputxí polonès Efrem de Kcynia.
Tant a l’Antonio Bazan Ramos, com a l’Antonio Mora Vergés, el ‘tastet’ que fèiem en ocasió d’una gestió a Barcelona, ens deixava en ganes de tornar-hi.
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/01/goigs-la-mare-de-deu-del-roser-de.html
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada