Retratava la façana de l’església arxiprestal de Sabadell, advocada a Sant Felix ( Feliu ); a l’edifici hi han treballat insignes arquitectes com Joan Garrido, que projectà i dirigí el singular campanar (1724-38), l’Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), el Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951), i Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 - 1960).
La descripció tècnica ens diu que el temple actual és d'estil gòtic acadèmic. Està format per tres naus. La nau central mesura 11 metres i les laterals 4'5 metres. S'ha conservat l'absis gòtic de l'any 1420, amb el seu finestral apuntat, la sagristia del 1578, amb les seves obertures i l'enreixat de l'època i el campanar barroc del 1724), de base octogonal, format per tres cossos de pedra i un de terra cuita. El campanar barroc de l'església, és de planta octogonal a partir de la base. Està situat en un dels angles de la façana. Té quatre cossos; els tres primers obrats en pedra, amb un ull de bou al segon i amb fornícules el tercer. El quart és pujat en obra de terra cuita. És acabat amb un pis protegit amb barana alçada amb obra construïda a propòsit, d'una alçària d'1'6 metres. A dalt de la solera s'aixeca la torre de ferro, del 1856, amb les campanes de les hores i dels quarts, i l'àngel que assenyala d'on ve el vent. A les fornícules del tercer pis hi havien unes escultures de P. Moixí, avui desaparegudes. A la part de migdia, hi ha una làpida amb la data d'inici de les obres.
La coincidència en aquest mateix espai de l’edifici que acull el poder polític local, i un segon, face to face amb l’església que representa el poder financer, atorguen a la Plaça un aire ‘provincià’ que evoca èpoques pretèrites.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada