divendres, 30 de gener de 2015

ERMITA DE SANT LLEÏR. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL

Visitàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, l’ermita de Sant Antoni de Vilamajor, de la que ens diu la descripció tècnica que la planta té forma quadrangular, l'empenta dels murs està suportada per set contraforts exteriors.


A la façana hi ha una porta allindada, i sobre ella un escut episcopal del 1588. La teulada, molt gruixuda, és a dues vessants. Sota del carener, encara a la façana, hi ha un ull de bou. Davant l'ermita es poden veure unes lloses funeràries, amb inscripcions i datades. Té adossada la casa de l'ermità, avui en dia casa de segona residència. A la partió d'ambdues construccions s'aixeca una espadanya, gairebé quadrada.


L'actual edifici és del segle XVI, possiblement del 1508 si es fa cas de les visites pastorals.

L’ermita de Sant Lleïr de Sant Antoni de Vilamajor, al Montseny jussà, comarca ‘administrativa ‘ del Vallès Oriental, era l’escenari en que ‘s’enfrontaven’ la CANON IXUS,


i la OYMPUS FE-100, en la tasca de recollir imatges de l’interior des de la reixa de ventilació.


Hi ha constància que l’any 1303 Bertran de Montrodon, bisbe de Girona, va fer erigir una primera capella en la qual establí un benefici. Aquesta família tingué l'ermita fins a la mort l’any 1929, de Dolores de Venero i de Cisteré, comtessa de Llívia, títol concedit pel papa Pius X amb caràcter personal, vídua de Josep de Sants de Gregorio, propietaris del mas Concellabre (masia del municipi de Santa Llocaia ( la Cerdanya sobirana ), entre Palau de Cerdanya i Càldegues, considerat el major productor de blat de la comarca) , en que la parròquia de Sant Antoni Abat , de Vilamajor rescatà els drets i la restaurà.

Liceri de Coserans o Lliceri, també anomenat Lleïr, Llehí (o Lleí) o Lliser (o Llisé), va ser un bisbe de Coserans (Coserans en occità i Couserans en francès) és un territori situat a la part occidental del departament de l'Arieja, veí pel nord de la Vall d'Aran i del Pallars Sobirà, corresponent a la conca del riu Salat.

La capital és la vila de Sent Girons (Sent Guironç de Coserans en occità i Saint Girons en francès, nom oficial). Gairebé la totalitat del Coserans depenia de l'antic bisbat de Sent Líser (Saint-Lizier en francès), que fou dissolt el 1801.

Tradicions locals li atorgaven la facultat de guarir entre d’altres als coixos, malfets, tullits, ulcerosos i endimoniats.

És patró secundari de Lleida, co-patró de Sant Antoni de Vilamajor, de Saint-Lizier i Saint-Lizier d'Ustou (Arieja, Coserans), Saint-Lizier-du-Planté (Gers), …. A Catalunya, té capelles a Mura, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Llorenç de Morunys i la Vall d'Ora.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada