A mitjan segle XIX, el punt de màxima atracció turística de Banyoles era la font Pudosa, més coneguda com la Puda i molt preuada per les seves aigües sulfuroses i carbonatades, que s’aconsellaven per tractar tot tipus de malaltia, especialment respiratòries, de pell i d’ossos.
Era un turisme burgès i reposat, de llargues passejades pels voltants del llac, anar en barca i degustar les múltiples llaminadures inventades pels banyolins, com ara les famoses «cansalades», que tot i el nom no porten tocino, sinó pa de pessic i merenga. Un cop guanyada la fama de les aigües, es va construir l’edifici balneari, l’any 1862, amb 22 sales de bany.
Allà els pacients, sota la supervisió d’algun metge de prestigi, podien triar entre banyar-se, dutxar-se, inhalar gasos o rebre polvoritzacions, tot depenent del nivell econòmic de cadascú. La Puda mai no va disposar d’habitacions per a l’allotjament dels clients, que s’hostatjaven a les nombroses pensions i, fins i tot, cases particulars que oferia la ciutat de l’estany. Les instal•lacions van romandre actives fins a l’any 1960.
Després va venir un llarg període de decadència i abandonament que contrasta amb l’entusiasme amb què la gent de Banyoles parla del seu antic balneari.
Actualment l’edifici es troba en un estat ruïnós i pertany als propietaris d’un conegut grup industrial de Banyoles.
L’any 2005, va prendre força la possibilitat que una empresa de Castelló de la Plana n’adquirís la Puda per reconvertir el vell balneari en un centre spa, tot seguint la política de franquícies que l’empresa havia engegat arreu de l’Estat. A hores d’ara però, el projecte no s’ha concretat, tal com reconeixen des de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Banyoles.
L’any 2006 van encarregar un estudi de viabilitat econòmica on es calculava una inversió de 9 milions d’euros per realitzar el projecte. Josep Quera, cap d’aquesta àrea, assegura que hi ha voluntat per part del consistori banyolí i «bona disposició» per part dels particulars als quals pertany l’edifici, i comenta que estan esperant un inversor que trobi interessant engegar aquest projecte. De moment hi ha hagut algunes ofertes, però cap concreció final. La Puda, doncs, encara ha de romandre adormida al bucòlic paratge dels voltants de l’estany, a l’espera d’un «príncep» inversor que vulgui despertar-la.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , particularment les dades del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte del Balneari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada