SANT JAUME DE RIFÀ. ALFOU. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

Teníem ocasió de visitar Sant Jaume de Rifà, el Josep Olivér Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, la descripció tècnica ens diu ; construcció d'una sola nau, amb arcs i volta apuntats, pertanyent al romànic avançat. L'absis, circular, té una finestra espitllerada. Té adossada la casa de l'ermità amb una espadanya a la partió. Pel que fa a la façana destaquen: la porta amb set dovelles, un rellotge de sol, i un pedrís des de la porta de l'absis. Afegim que fa funcions d’altar una gran roda de molí.

El lloc de Vila Rifà, de l’àrab moli, situat dins els límits d’Alfou, etimològicament del àrab al-fauce, [ districte o comarca ] segons Griera (BDE, xxvi. 20) està documentat des de l’any 941.

L’any 1098 pertanyia a Sant Cugat.

L'edifici actual és del segle XIII, finals del romànic

Hi van viure conventualment unes religioses Deodades, de les quals hi ha notícia fins el 1357.

A la casa adjunta hi vivia l’ermità.

El 1861 va ser emblanquinada i posteriorment es va restaurar l'interior.

L’any 2004 el veïnat – a les seves expenses – va fer-se càrrec de la seva restauració.

Està habilitada per al culte, que es redueix en l’actualitat a la diada del Sant.

Ens permetien accedir a l’interior.

Teníem aquí noticia de l’existència de les runes de la que havia de ser Escola d’Alfou a l’època de la II República Española, i que roman quasi enrunada, enmig del boscam.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com