El Vicent Miralles Tortes, pública fotografies de l’església parroquial de
Bossòts, advocada a Era Assumpcion de
Maria, de la que en diuen a l’Encilopedia:
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/era-assumpcion-de-maria-de-bossost
L’església d’Era Assumpcion de Maria és un magnífic edifici romànic que
adopta, com d’altres esglésies araneses, un pla basilical de tres naus, que són
capçades, a llevant, per sengles absis semicirculars, precedits, cadascun, per
un espai presbiteral que, a l’absis central, assoleix un gran desenvolupament,
delimitat, als laterals, per murs convergents
Les naus són separades per quatre arcades que recolzen sobre tres pilars
circulars, obrats amb pedra picada i coronats per unes impostes llises. Aquests
pilars, tal com es pot veure en els dos darrers, havien estat completats, al
primer terç, amb unes petites mènsules, potser decorades, ja que una de les que
s’ha conservat mostra esculpit un element vegetal.
La nau central és coberta amb volta de canó de mig punt, i les laterals amb
voltes d’un quart de cercle. Tant la central com les laterals són reforçades
per tres arcs torals, els quals arrenquen d’uns ressalts situats a banda i
banda, a la nau central, sobre els pilars circulars, sense continuïtat amb
ells. Aquest tret també es dóna a les naus laterals, on els arcs arrenquen de
ressalts encastats als murs perimetrals.
Tot aquest sistema de cobertes és delimitat per una cornisa que s’estén al
llarg dels murs laterals de la nau i als de la central, on es converteix en
impostes.
Els absis, per la seva banda, són coberts amb voltes d’un quart d’esfera, i
als espais presbiterals es repeteixen les voltes de canó de mig punt.
El temple és il·luminat, a la capçalera, per tres finestrals situats a
l’absis central i per dos més oberts a l’absidiola de migjorn, tret aquest
darrer que també potser es donava a l’absidiola de tramuntana, actualment en
curs de restauració. Tots aquests finestrals són de doble esqueixada i són
coronats amb uns arcs de mig punt monolítics, ornats, llevat d’un, amb
incisions que imiten un aparellat, amb l’additament d’unes perforacions
quadrangulars. El que difereix dels altres, situat a la banda lateral de
l’absidiola de migjorn, és engalanat amb una tija ondulada d’on sorgeixen uns
rebrots que es cargolen en espiral, amb una nova retrobada de fulles
lanceolades. Dins el context de la capçalera encara hi ha un altre finestral
modern, obert al lateral d’un dels espais presbiterals.
A la façana de llevant, sobre la capçalera, hi ha oberts cinc òculs,
situats tres a la nau central i un a cadascuna de les laterals, dels quals el
que hi ha a la nau lateral de tramuntana mostra encara unes restes ornamentals,
corresponents a una tija ondulada.
El mur de migjorn és perforat per tres grans finestrals, oberts més
tardanament, que potser en supliren uns altres d’originals. Altrament, el mur
de tramuntana no té cap obertura, bé que, a ponent, n’hi ha un altre, situat al
centre de la façana, semblant als que hi ha al mur de migjorn.
L’accés al temple es fa a través de dos portals encarats, situats al segon
tram de la nau, partint de ponent, oberts, respectivament, als murs de migjorn
i de tramuntana. Tots dos mostren elements esculturats, bé que el que hi ha
obert a la façana de tramuntana és més complicat i ostentós, ensems que encaixa
millor amb el context formal de l’edifici
L’horitzontalitat de l’edifici és trencada, ultra un campanaret d’espadanya
que corona el mur de llevant, per l’aixecament d’un esvelt campanar de torre,
de base quadrangular, que es dreça adossat al mur de tramuntana, vora la
capçalera.
Consta de tres pisos, aixecats sobre una base ornada amb arcuacions cegues,
dividides en dos grups de tres entre bandes llombardes. El primer pis, delimitat
per un fris d’arcuacions cegues, amb la incorporació d’un ornament amb dent de
serra, és perforat, a totes quatre cares, amb un finestral cobert amb un arc de
mig punt. El segon pis té uns finestrals geminats, coberts amb uns arcs de mig
punt, que recolzen sobre un estret mainell central aparellat, els quals, com en
el pis inferior, s’obren als quatre costats. El darrer pis també té finestrals
dobles, coberts amb arcs de mig punt, a totes les cares, llevat del costat de
migjorn. Aquest darrer tram, d’altra banda, mostra indicis evidents d’haver
estat retocat.
Aquesta esvelta torre encara guanya airositat amb l’acoblament d’una alta
coberta piramidal, que la corona definitivament.
La comunicació amb la nau es fa a través d’una porta, acabada amb un arc
adovellat, lleugerament apuntat.
La nuesa dels paraments de la nau només és interrompuda per l’encastament a
la part superior d’una cornisa sostinguda per permòdols, alguns dels quals són
esculturats. A la capçalera, en canvi, la decoració és més esponerosa, per tal
com l’absis central és resseguit per una cornisa escacada, sostinguda per
permòdols, sota la qual encara gira un fris d’arcuacions cegues, entre lesenes,
però suportades per mènsules als punts intermedis. A l’absidiola de migjorn es
repeteix la mateixa decoració, mentre a la de tramuntana, en curs de
restauració, hi manca, bé que originàriament també hi devia ésser present.
A l’espai presbiteral que uneix l’absis central amb la nau, també hi ha una
cornisa a cada costat, sostinguda per uns permòdols, dels quals alguns són
esculturats, i en destaca un que mostra un cap esculpit, fet de manera molt
realista.
L’aparell corresponent a la nau i als absis és fet amb carreuons molt ben
escantonats i treballats, de mides mitjanes i regulars, els quals són disposats
en filades horitzontals perfectes i distribuïts a trencajunts.
A l’aparell corresponent al campanar, en canvi, bé que continua mantenint
una disposició ordenada, concretada en unes filades horitzontals perfectes, els
carreus que el conformen, a part que són més petits, només han estat
desbastats, sense que hom els polís posteriorment.
Aquest edifici, a diferència de moltes altres esglésies araneses,
remodelades i reestructurades en gran part, manté pràcticament inalterada
l’estructura genuïna, puix que els processos remodeladors de què ha estat
objecte només l’han afectat accidentalment, sense que alteressin l’estructura
bàsica de la construcció. D’altra banda, unes obres de restauració endegades
recentment recomponen l’absidiola de tramuntana, malmesa anteriorment, ensems
que són reparats els altres desperfectes que afectaven la capçalera.
Atès el que hem dit, aquest temple es mostra com una obra unitària, bé que
amb algun retoc, bastida, tal com es desprèn dels seus aspectes formals i
estilístics, avançat el segle XII.
El campanar, això no obstant, si ens atenim a l’estructura, a la decoració
i a l’aparellat, podria ésser anterior a la construcció de la nau actual, sense
que aquesta possibilitat descarti que en sigui coetani.
L’edifici està molt ben conservat, bo i més després de la campanya de
restauració que hi ha estat duta a terme recentment.
L’església d’Era Assumpcion de Maria constitueix un dels exemples més
acurats d’un tipus d’arquitectura, molt propi de la Vall d’Aran, consistent en
una planta basilical (amb pilars circulars en molts casos), coberta amb volta
de canó de mig punt a la nau central, i de quart de cercle a les laterals.
Aquest tipus apareix també a Santa Maria d’Arties, o a Santa Eulària d’Unha,
però la seva millor expressió és, sens dubte, a Bossòst, que és on es troba més
ben conservada.
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/07/capella-dera-mair-de-diu-dera-pietat.html
Que Era Assumpcion
de Maria e Sant Antoni dera Sitja, elèven a l’Altíssim la pregarie des armènis
, amazics , gitans, aragonesi, asturians , valencians, bascs, aranesi ,
galhecs, catalans, còrsi, escocessi, ucrainesi , gal·lesos, palestiniani ,
hawaianesos, afganesos, inuits, saharauis ... , E toti es collectius
minoritzats e reprimidi, Senhor; libère eth tòn pòble!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada