dimarts, 3 d’octubre del 2023

SANT PERE DE SOMONT. EL ROMÀNIC “D'ENCÀRREC”. LA SEU D’URGELL.

 



L’enciclopèdia romànica diu de Sant Pere Somont:  esglesiola de morfologia molt comuna, de dimensions reduïdes, amb una nau sensiblement trapezoïdal coberta amb volta de canó seguida, en part apuntada i en part rebaixada a causa de les diferents amplades de la nau, i capçada a llevant amb un absis semicircular llis, esbiaixat, cobert amb una volta de quart d’esfera i obert a la nau en un arc.

Com a elements arquitectònics té dues finestres absidals i dues portes. La més antiga és a la façana de migjorn, i l’altra, la més recent, que és la que s’utilitza habitualment, és centrada a la façana de ponent, que així mateix és encapçalada amb un campanar, refet, de cadireta.

La volta de canó arrenca curiosament més a l’interior dels murs laterals i de l’absis, de manera que els paraments verticals acaben amb una banqueta.

L’aparell és fet amb carreus grossos i petits, amb unes juntes bastant gruixudes de morter de calç, i presenta les filades amb certa irregularitat, on s’hi observen carreus ben tallats interposats en el parament

La coberta és de llosa de llicorella ben refeta i conservada, i acaba als laterals amb un petit ràfec. L’obra en general té les característiques de les obres rurals del segle XII

https://comarques-oblidades.blogspot.com/2023/10/el-romanic-mes-ocult.html?spref=fb&fbclid=IwAR3MuNpVThb2ul3ueY2oTPZKfr3-4sEbRt_9HcgWJNCwox5Ps7Shp6dOQsw

.. El projecte arquitectònic anà a càrrec de Francisco Pons Sorolla Arnau (Madrid en 17 de febrero de 1917-5 de marzo de 2011) , que havia estat destinat a la Seu pel Ministeri d’Habitatge del Règim per dirigir la restauració catedralícia. El projecte contemplà l’obertura d’una porta d’accés en arc de mig punt a la façana de ponent, complementària de la ja existent a la façana sud, i un campanar d’espadanya que havia de coronar la façana. La diferència entre el parament antic i el nou fou atenuada amb la crema de teia a l’interior del temple per ennegrir els murs i donar-los una pàtina de venerable antigor; les portes foren construïdes per un fuster veí del barri i els panys foren reaprofitats de les presons del partit judicial, aleshores desmantellades per construir-hi el nou Parador de Turisme. Els bancs es construïren amb la fusta de les tines de vi del celler de cal Llangort, segons un projecte del mateix Pons Sorolla, i encara foren composats uns gojos per part de mossèn Albert Vives  Mir (Oliana, Alt Urgell, 3 d'agost de 1907- Igualada, Anoia, 6 de maig del 1992) , amb lletra de Lluís Espar i Tressens, aleshores secretari de l’ajuntament de la Seu d’Urgell. Una tasca col·lectiva en tots els sentits.

L’església, consagrada pel bisbe Joan Martí Alanis (Milá, Tarragona; 29 de noviembre de 1928-Barcelona; 11 de octubre de 2009) a principis dels anys setanta, s’integrà aleshores plenament en el calendari litúrgic i festiu dels veïns del barri de Sant Pere, que culminava per la festa del sant, cada 29 de juny, amb una celebració ben lluïda.

En l’actualitat, pràcticament no s'hi celebren oficis religiosos.


La retratava A.Moras, l’Antonio Moras Navarro, eminent fotògraf del Patrimoni  històric q.e.p.d l’any 1983 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/09/goigs-sant-pere-apostol-ermita-de-sant.html

El topònim Somont, defineix la situació orogràfica de l’edifici  situat al peu de la muntanya, subtus montis

 Que l'apòstol  Sant Pere, que mantenia l'afecte de Jesús, malgrat negar-lo en tres ocasions i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   Armenis, kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada