L’Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies de l’església de la Marededéu de
la Torre, mal dita de Santa Maria, al
terme d’Alins a la comarca del Pallars sobirà.
Patrimoni Gencat en diu; Església
d'una sola nau amb absis semicircular a l'est cobert amb volta de quart
d'esfera, precedit per un petit presbiteri amb volta de canó. La nau és
dividida en dos trams construïts en diferents moments, el primer amb volta de
canó, i el segon, ampliació posterior, amb coberta de fusta a dues vessants,
ara ensorrada. A ponent, i descentrada respecte a l'eix de la façana, es troba
la porta integrada per tres arquivoltes en degradació, la més exterior decorada
amb una ziga-zaga incisa, la central amb esferes i llisa la interior. Les
arquivoltes descansen en impostes i capitells llisos. De les columnes adossades
als muntants sols en resten alguns fragments. Sota mateix del pinyó s'obre una
diminuta finestra geminada. L'aparell és de carreus irregulars de llosa i
d'altres ben tallats de pedra tosca als arcs de finestres i porta. El parament
de la porta és arrebossat amb morter de calç. El sector de la porta presenta un
major refinament respecte de la resta de l'edifici. Cal considerar aquest
edifici com una obra pròpia de les formes que pren l'arquitectura del segle XII
a les valls altes. Al nord hi ha adossada un borda que fa pensar que es tracta
d'una antiga dependència. Enfront mateix, a l'altre costat de riu i de la
carretera, es trobava la Farga de Santa Maria. L'església, a l'estar situada en
un terreny inclinat, queda mig soterrada per la part de l'absis. S'han
realitzat reformes a la coberta seguint l'estil tradicional de l'arquitectura
pallaresa, amb una estructura de fusta i teules de llicorella.
la imatge de la
Marededéu de la Torre es venera avui a l’església parroquial d’Àreu, advocada a
Sant Climent.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21022
Hi ha coses, que a 87 anys de l’alçament dels militars feixistes
encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II
República , ja cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la Marededéu, o la cantarella vomitiva de la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat
que el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava
Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid,
10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost
de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en “ estranyes “ circumstàncies.
Que la
Marededéu de la Torre , elevi a
l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300
anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!
Em sap greu haver d’insistir – encara – en aquest punt de l’alteració de la història, voldria parlar NOMÉS del Patrimoni Històric de Catalunya. Com deia, tot cantant, Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940 ) Qui perd els orígens perdla identitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada