divendres, 19 de maig del 2023

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA NATURA A LA TORRE DELS PARDALS. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERUORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Llegia que Joan Roig i Mallafré - ens agradarà tenir noticia  del lloc i data de naixement i traspàs a l'email castellardiari@gmail.com )  , un ric industrial farinaire de Reus, va  reformar la Torre dels Pardals, convertint-la en una casa senyorial d'estil modernista, imperant a l'època.



la remodelació la va fer  el seu cunyat, l'arquitecte Joan Rubió i Bellver (Reus, 24 d'abril de 1870 - Barcelona, 30 de novembre de 1952)



En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , la finca es convertí en l'Escola de la natura, dirigida pel pedagog Joan Puig Elies (Sallent, 30 de juliol de 1898 - Porto Alegre, 5 de setembre de 1972) (President de l'Escola Nova Unificada) Sal que es considerava continuador de l'obra de Francesc Ferrer i Guàrdia, i per la seva muller, la mestra Roca ( ens agradarà tenir noticia del nom propi, el cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com , ens repugna profundament la misogínia  ). Era una escola de signe racionalista i estava sostinguda pel sindicat del tèxtil de la CNT.

Amb la victòria els sediciosos feixistes , Joan Puig i Elias va haver d'exiliar-se a França on va ser internat en diversos camps de concentració. A França va col·laborar amb la Resistència, formant part del batalló Llibertat, format per anarquistes espanyol

Cansa això de “ Guerra Civil”, el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

Amb aquests antecedents la Torre dels Pardals va ser enderrocada entre els anys 1943 i 1947.  

En aquell espai, actualment hi ha una illa de cases.

Sempre és possible fer les coses malament, els “ pares de la pàtria “ que gestionaven Barcelona però,  eren uns autèntics cafres, oí?

La campanya de les municipals està fent aflorar la cara més fosca d’alguns dels “ pares/mares de la pàtria “, i el recolzament que se’ls dóna des dels mitjans afins a l’església catòlica, recorda molt, MASSA, els dies previs al 18 de juliol de 1936 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada