dijous, 4 de maig del 2023

HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA.

 

Llegia que l'arquitecte Josep Domènech i Estapà  (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917), va dirigir les obres  de construcció de l’hospital Clínic de Barcelona (1895-1906), sobre un projecte que  es va aturar durant un anys, d'Ignasi Conrado Bartrolí (1881), del que ens agradarà tenir coneixement del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com

 


https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_Cl%C3%ADnic_de_Barcelona

https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/historia-del-clinic

No trobava dades dels autors de les successives reformes, això – recordem-ho sempre – és el REINO DE ESPAÑA. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gtmail.com

Llegia que la plaça de August Pi i Sunyer (Barcelona, 12 d'agost de 1879 - Ciutat de Mèxic, 12 de gener de 1965) desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, va ser cedida a Juan Jiménez Vargas (Madrid, 24 de abril de 1913 - Pamplona, 29 de abril de 1997) , un excombatent franquista sense cap mena de categoria en el camp de la medicina.

Juan Jiménez Vargas va procurar destruir el màxim de documentació sobre la Societat Catalana de Biologia i els mèrits que havien aconseguit els metges que havien posat al capdavant de la recerca científica el Clínic. Aquest procediment s’aplicava arreu per part dels “ nous funcionaris”, i dissortadament funciona avui encara en algunes administracions; l’ombra del feixisme és allargada.

Cansa això de “ Guerra Civil”, el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada