dijous, 17 de desembre del 2020

HI HAVIA UNA ESGLÉSIA ADVOCADA A SANT LLORENÇ A MORTERS/MORTÉS?. VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

 

El Jordi Vila Juncá desenvolupa de forma voluntària la tasca de “notari gràfic” del patrimoni històric que el temps i la incúria , va fent desaparèixer a les terres de l’Urgell sobirà i comarques confrontades, en aquesta ocasió retratava el nucli deshabitat de Morters, escrit també Mortés,  al municipi de les Valls de Valira, a la comarca de l’Urgell sobirà.




Fotografia. Manuel Anglada i Bayés (1925 +1999) 

Manuel Anglada i Bayés / Maria Lluïsa Cases i Loscos / Joan-Albert Adell iGisbert, expliquen de  les  restes de l’església de Sant Llorenç  que es troben al despoblat de Morters, a la cota 1 100 del vessant de llevant del tossal d’Estalareny, entre els barrancs d’Anserall i de Cortingles.

 

S’hi va des d’Anserall passant per Sant Serni de Tavèrnoles, on s’agafa un corriol bastant perdedor, amb forta pujada, que cal seguir a peu. S’arriba al despoblat al cap de mitja hora. Aquest corriol segueix en gran part la línia d’alta tensió elèctrica fins que es veu el despoblat

La primera notícia documental que, ara per ara, coneixem d’aquesta església data del principi del segle XX, en què Sant Llorenç passà d’estar supeditada a la parròquia de Calbinyà a integrar-se a la parròquia d’Anserall. En canvi, el “vilar” de Morters apareix esmentat en documents datats els anys 912 i 1065.

 

Al Spill… del vescomtat de Castellbò, redactat a l’inici del segle-XVI, consta que Morters era un lloc de l’abadia de Sant Serni de Tavèrnoles

De l’església només resten dos murs sense cap element arquitectònic ni cap obertura. El més sencer és el de migjorn, d’uns 6 m de llargada, on es pot observar arran de terra una filada d’opus spicatum. La forma de la planta queda totalment esborrada. L’aparell que resta dempeus és força irregular, fet amb pedra llosada i gairebé sense morter de calç. (MAB)

 

Pel que resta d’aquest edifici es fa difícil, fins i tot, d’esbrinar si en realitat es tractava d’una església alt-medieval. L’alçada de les parets conservades i l’orientació fan que tinguem molts dubtes en adscriure-les a una església. La filada d’opus spicatum no permet d’establir una datació, i encara menys una funcionalitat segures.

 

La presència de l’opus spicatum en aquest edifici s’ha de relacionar amb un edifici rural, concretament amb una borda existent al poble de Besan, a la Vall Ferrera, i que mai no ha estat considerat com una església. Tot i que l’opus spicatum com a tècnica constructiva no és privativa de cap època concreta, la seva presència en aquests casos esmentats es pot considerar singular i pot permetre d’afirmar que es tracta d’edificis rurals medievals o de tradició medieval.

En demanarem més dades al Josep Sansalvador Castellet, coautor juntament amb  l’Eliseu Peidró Rami del  llibre  “El romànic poc conegut de l'Alt Urgell”.

Com ens ho imaginàvem, i perquè com deia l’Ermessenda de Valrà, “Sap més el dimoni per vell que per dimoni”, constàvem que  les dades de la Catalunya Romànica NO SON CERTES

Refèiem de cap i de nou la nostra publicació, i alhora que reconeixíem que  de savis és rectificar, fèiem arribar aquesta publicació a la Catalunya Romànica perquè si més no, tinguin la possibilitat de fer-ho.  Intuïm que  el de Sant Llorenç de Morters no és un cas aïllat, i esperonem a qui correspongui a fer una revisió critica  d’aquesta obra.

La publicació al Conèixer Catalunya la programarem per la Diada dels Sant Innocents, en recordança de tots els que  . perdut el sentit crític - es creuen a ulls clucs, el que es diu/escriu  en alguns mitjans 


Quan al topònim Morters/mortes el diccionari català valencià balear etimològicament  el fa derivar  del llatí mortariu. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada