diumenge, 27 de desembre del 2020

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GUILS DE CERDANYA, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

 

Llegia, el Govern declara l’església de Sant Esteve de Guils Bé Cultural d’Interès Nacional


Patrimoni Gencat ens diu de l'església de Sant Esteve  que es troba al costat sud-est de la població de Guils de Cerdanya, amb el clos del cementiri al costat sud.

 


És un edifici d'una nau i absis semicircular amb volta ametllada, construït amb carreus ben tallats. L'absis és decorat exteriorment per semicolumnes adossades que sostenen un fris dentat sobre mènsules figurades. La finestra presenta decoració d'esferes als brancals i les dovelles. La nau, que és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, potser d'època posterior a l'obra del segle XII, té adossades dues capelles laterals a manera de transsepte. Entre el braç de migdia i la capçalera té adossat el cos de la sagristia que amaga tres quartes parts del semicercle de l'absis. Al mur de migdia, coronat també per un fris amb mènsules figurades, destaca el portal, en un cos sobresortint, format per arquivoltes en degradació i sis columnes amb capitells esculpits. Resten indicis de l'existència d'un porxo. La façana de ponent és culminada per una espadanya, molt desproporcionada i d'època més tardana, formada per un pis de dues obertures i encara una altra obertura superior al centre.

 



Fotografies 2010.      Jordi Contijoch Boada  

El frontal d'altar romànic d'aquesta església es conserva al Museo del Prado de Madrid.

Quan al topònim la  Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya  ens diuen ; Guils, en la documentació antiga Eguils (Segle  IX), d’origen incert, potser prové del llatí EQUILES ‘estables de cavalls’; Cerdanya, determinatiu comarcal.

El diccionari català valencià balear ens diu, Guils,  d‘etimologia incerta, en l'Acta de consagració de la Seu d'Urgell (a. 819), apareix escrit Eguils; en un document de l'any 1011 es troba la forma Enguils (Alsius Nomencl. 241). Montoliu Noms fluv. 21 proposà l'ètim llatí *aquiles, derivat de aqua; Meyer-Lübke Noms lloch Urg. 17 proposa amb reserves l'origen llatí a base de equiles, ‘estables de cavalls’; Griera ha proposat després (BDC, xviii, 423) el llatí aqua levi, hipòtesi que resulta inadmissible per raons fonètiques elementals.

Si podeu accedir al diccionari filològic o a l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), ens expliqueu la seva proposta.

El frontal d'altar romànic d'aquesta església es conserva al Museo del Prado de Madrid.

 


https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0714801.xml




Que el protomàrtir Sant Esteve , intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica, i que dissortadament  son avui els Sants Innocents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada