El Joan Dalmau Juscafresa, autor del blog “ Llocs de Catalunya “ m’enviava
una fotografia de la casa, coneguda
popularment a Blanes, com a Ca l’Amado, que diuen les cròniques presentava una gran
galeria de vitralls que pràcticament l’envoltava en la seva totalitat, també
per la part posterior que mirava a la tranquil·la cala de Sa Forcanera.
Durant el conflicte bèl·lic que s’iniciava a l’alçament armat dels militars
feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC
de la II República, va ser greument afectada per un bombardeig i
el seu estat ruïnós va deixar a la vista de tothom una part de les parets
interiors.
L’arquitecte Francesc Folguera Grassi (Barcelona, 23 de març de 1891 - Barcelona,
26 de juliol de 1960) , autor del Poble Espanyol de Barcelona i que estiuejava
a Blanes, va ser el qui la va construir de nou a la dècada dels anys quaranta.
Folguera va contribuir notablement a l’embelliment de la vila, en un seguit
de construccions, tan religioses com civils.
En són una prova la reconstrucció del temple parroquial de Santa Maria, la
creació del marc arquitectònic del Monument a Ruyra, o la Casa Orench, una cèntrica pastisseria emplaçada al carrer
Jaume Ferrer de Blanes i coneguda com el “Palau de la Dolçor”.
El matrimoni format per Amat Carreras i Ramona Miquel residien a Barcelona,
on regentaven un establiment comercial dedicat a la importació del sucre i
altres productes colonials. El senyor Carreras, juntament amb Vicenç Coma i
Soley (Blanes, (La Selva), 1893 — Barcelona, 1979, va ser el promotor del
tradicional repartiment de joguines per als nens pobres que es feia a l’Esbarjo
el dia de Reis.
La família Carreras va marxar de
Blanes cap a la capital catalana en els primers anys del segle XX, com van fer
en anys successius altres famílies emprenedores que volien prosperar en els
seus negocis. Molts d’ells tornaven al seu poble per passar-hi llargs períodes
de vacances a la casa que encara conservaven, o bé en cases de lloguer, ja que
s’hi sentien molt identificats. Amb les noves generacions, aquests lligams
anirien desapareixent. Alguna de les antigues famílies blanenques que emigraren,
ja no han visitat mai més la vila i s’ha perdut tot rastre d’ells.
Que Sant Joan Baptista intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia , que s’acarnissa ambles persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretorseconòmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada